Déu contra Trump

94396923 0 image a 9 1737562813041
24/01/2025
Director adjunt de l'ARA
3 min

No tot està perdut. Hi ha qui s’atreveix a dir-li les veritats a la cara al prepotent de Trump. A denunciar el seu darwinisme banal contra els dèbils, els desheretats, els diferents. Les paraules de la bisbe anglicana de Washington Mariann Edgar Budd, que el nou president va haver d’escoltar calladet des d’un banc d’església en el servei interreligiós de la investidura, han estat un bàlsam davant l’abisme trumpià, davant la seva retòrica verinosa, davant la seva mirada sempre incendiada d’odi contra els que considera enemics, que són molts i variats. Ara també ho és aquesta dona de 65 anys, historiadora i teòloga, casada, mare i àvia, erudita i sàvia, compromesa amb la lluita contra les injustícies i a favor dels marginats, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin, immigrants o membres del col·lectiu LGTBI+.

Dins el món cristià, Marian Edgar Budd representa exactament el contrari que un Trump que es proclama elegit per Déu "per salvar" els Estat Units. Quin Déu tan diferent tenen l’una i l’altre, oi? Com pot ser? Doncs perquè cadascú es fa Déu a la seva imatge i semblança (el mateix passa amb els seguidors d’una ideologia, els membres d’un partit o els ciutadans d’una nació). El Déu d’ella és compassiu, el d’ell és condemnatori. El d’ella és pacífic, el seu guerrer. El d’ella és obert a la novetat (dels costums, de la ciència), el d’ell dogmàtic i inflexible. L’un és acollidor, l’altre irat. L’un genera confiança, l’altre fa por. Marian Edgar Budd creu en un Déu amable, humil i compassiu com ella. Donald Trump creu en un Déu insolent, extremista i venjatiu com ell: un Déu més Antic Testament.

Després d’escoltar el parlament de la bisbe, durant el qual es va creuar mirades d’incomoditat amb el vicepresident JD Vance, Trump va passar immediatament a l’atac qualificant-la de "pseudobisbe" i de "radical d’esquerres" que li professa odi a ell: "Va ser desagradable en el seu to i no va ser convincent ni intel·ligent. Ella i la seva Església deuen al públic una disculpa". Ves per on, el president més desagradable i agressiu en el seu to demanant que una religiosa se li adreci amb amabilitat. El cas és que ella va ser extremadament suau i educada en les formes. Simplement el Trump milhomes orgullós no accepta cap dissidència. L’endemà, Marian Edgar Budd va fer un vídeo per explicar de nou que senzillament havia volgut fer un prec a la "unitat de la nació", els fonaments de la qual són el "respecte a l’honor i la dignitat de tots els éssers humans". "Vaig voler contrarestar una narrativa que és tan divisiva i polaritzadora que està fent mal a molta gent", deia.

La nació i el Déu de Trump són els d’un radical ultraconservador: amb mi o contra mi. Un líder, una veritat. Els que em destorben, els expulso. Només cal veure el simbolisme de les seves primeres mesures: excloure de la llei la minoria LGTBI, fer fora els immigrants, purgar funcionaris. Vol súbdits dòcils, i la resta, esborrats. Trump té esperit estalinista, purgador. Té vocació de totpoderós, però ha tingut la mala sort de néixer en una democràcia liberal, un problema que està capejant amb desimbolt desvergonyiment. La firma dels primers decrets a la manera imperial, com un Juli Cèsar davant una plebs aclamant-lo, és prou indicativa: només li faltava fer indicacions amb el polze amunt o avall. Uns quants decrets són de dubtosa constitucionalitat. Tant se val.

La bondat en si mateixa no és garantia de bona política. Això ho sabem com a mínim des de Maquiavel. En aquest punt de la història no podem caure en ingenuïtats. Ja tenim clar que els països actuen per interessos i no per principis. Però aquest Trump deïficat, brutal i impulsiu és tot ell una exageració, tot ell un prejudici. Vulgar, arrogant i superficial, de Thomas Jefferson només es va quedar amb aquesta sentència: "El diner i no la moral és el principi de les nacions fortes". Però Jefferson era un il·lustrat i un erudit, un demòcrata radical. En fi. Trump no és que no tingui ètica dels principis, és que tampoc té ètica de la responsabilitat. No és que no sigui bondadós, és que és un insult a la bondat.

stats