Els deures per fer un mes després de la DANA
Un mes després de la catastròfica DANA que va arrasar comarques senceres del País Valencià, amb una especial afectació a l'Horta Sud, la situació encara està lluny d'assolir la normalitat. No només per la magnitud de la tragèdia humana, amb 222 víctimes mortals i cinc desapareguts, sinó perquè el grau de devastació d'una zona densament poblada i amb molta activitat econòmica com aquella no té precedents en la història recent. Ara com ara els carrers tornen a ser transitables, però encara hi ha baixos i garatges inundats. Molts edificis públics no són segurs, així que hi ha escoles, per exemple, on encara no s'ha pogut reprendre l'activitat lectiva. Tota la brossa i els vehicles que van quedar inutilitzats s'acumulen ara en abocadors improvisats per a desesperació dels veïns. De fet, les tasques de reconstrucció a gran escala encara no han començat. I aquest ha de ser el gran repte de la legislatura.
Mentrestant, en l'àmbit polític les responsabilitats tampoc s'han assumit, en especial les del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que un mes després encara no ha ofert una roda de premsa oberta a preguntes i intenta que les seves aparicions públiques siguin en llocs on no pugui rebre escridassades de la població. Per exemple, aquest divendres ha fet una compareixença quan fa un mes de la DANA en un lloc despoblat de l'horta d'Utiel. Un mes després encara no se sap amb exactitud quina va ser la seva agenda entre les 17.30 h, quan suposadament va acabar el dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, i les 19.30 h, quan va arribar al Cecopi. Durant aquelles hores fatídiques, el president valencià va estar desaparegut. Ell afirma que sempre va estar en comunicació. Però no sabem amb qui ni quina informació va rebre, perquè la situació ja era dramàtica en alguns punts des del matí. Hi ha consens en assenyalar que la gestió de l'emergència per part de la Generalitat Valenciana va ser nefasta; i, de fet, li ha costat el lloc a la consellera del ram, ja que la tardança en avisar la població és el que va provocar l'alt nombre de víctimes. I aquest és un extrem que pot acabar tenint conseqüències penals.
D'altra banda, el govern espanyol afirma que la seva actuació ha estat impecable, però la realitat és que això tampoc es pot afirmar, davant del que han patit les víctimes de la DANA. Alguns pobles van estar abandonats durant dies sencers fins que van veure aparèixer algun militar o bomber. I si no hagués estat pels voluntaris, els carrers encara estarien plens de fang. La resposta de l'Estat en conjunt no va ser tan diligent i ràpida com calia, i caldrà extreure'n conclusions de cara al futur.
Potser els avisos a la població no poden dependre d'una sola persona, amb el perill que aquesta sigui incompetent, i han d'estar més protocol·litzats. També caldrà analitzar si es poden millorar els sistemes de coordinació entre administracions. I, sobretot, veure si cal augmentar les dotacions dels equips d'emergències. I, finalment, veure com s'adapten l'urbanisme i el teixit productiu a aquest nou escenari provocat pel canvi climàtic. Un mes després, la majoria de deures encara estan per fer.
