En el dia d’avui
L’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés fa que demà dijous sigui un dia històric literal, com diu ara la canalla.
És una victòria d’algú? “Ni amnistía, ni nada de eso”, repetia Illa. “Em comprometo a portar Puigdemont a Espanya”, prometia Sánchez. Des del punt de vista polític, Esquerra i Junts han aconseguit que el PSOE faci una cosa que no volia fer.
Alhora, l’amnistia és, també, un nou èxit d’aquest campió de la tàctica que és Pedro Sánchez. Gràcies a l’amnistia és president, tot i haver perdut les eleccions, i ha ajudat el seu amic i primer secretari del PSC Salvador Illa a acostar-se a la presidència de la Generalitat.
Ben mirat, l’amnistia és una victòria de l’estat de dret. Fa que l’estat espanyol torni a la política el que va externalitzar als tribunals en temps del PP amb la complicitat del PSOE. Com deia el professor de dret Joaquín Urías, “l’amnistia és l’única manera per la qual el Parlament escollit democràticament pot recuperar la primacia que li correspon en l’estat democràtic, davant d'uns jutges que usurpen les seves funcions”.
La llei que s’aprova demà al Congrés porta al títol “per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”. Si per normalització s’entén la desaparició de l’independentisme, van errats. La relació política, econòmica, lingüística i cultural d’Espanya amb Catalunya està molt lluny de ser normal. Si de cas, l’amnistia facilitarà un nou començament amb cicatrius visibles. Bona part del sistema polític i mediàtic espanyol viu contra Catalunya. Les instruccions als jutges per impedir l’aplicació de l’amnistia són una vergonya.
I finalment, en un dia com demà, l’independentisme hauria de contenir-se i no gesticular més del compte. N’hi ha prou amb recordar els resultats electorals a la baixa aconseguits a base de divisió constant.
