La Diada, sempre en dilluns
Dels creadors de la recuperació amb estètica NO-DO de la festa de la Beata a Palma, arriben ara els fastos de la Diada de Mallorca; amb els polítics del PP i Vox engalanats per a unes grans noces, fotògrafs propis i ningú mirant, més enllà dels congèneres del partit.
La polèmica –com la data– és cíclica. Els nacionalistes d’esquerra la celebraven el 31 de desembre per comprar el relat històric de germanor amb Catalunya, i la dreta –amb l’ínclita Maria Antònia Munar com a impulsora– la vol el 12 de setembre, per justament el contrari: la reivindicació de la mallorquinitat sense haver d’anar de bracet dels catalans. Entre els uns i els altres, fa gairebé 30 anys que donam voltes amb una festa que no interessa a ningú excepte als polítics. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha iniciat l’única senda possible per a la popularització de l’efemèride: considerar el dia festiu, encara que només sigui per als funcionaris de la seva institució; una prebenda més per als treballadors públics. No hi ha hagut reacció de cap partit a la seva mesura populista. Cap polític no és tan inconscient com per manifestar-se en contra dels interessos del funcionariat.
En una societat majoritàriament laica i clarament descreguda, els festius són dies gloriosos per baixar del ritme endiablat en el qual vivim. Fa no tant, ningú sabia, per exemple, ni què se celebrava l’1 de març. Avui ja tenim clar que és el dia en què milers d’illencs recorren el passeig de Sagrera a dalt i a baix fent cua per un entrepà calent de 8 euros. Trobi a algú que li enumeri tres il·lustres que hagin rebut la medalla d’or de la Comunitat en la repartidora de reconeixements per quota –per Illes i ideològica– dels premis Ramon Llull. Serà més fàcil visitar Sóller sense embussos un dia d’agost.
La Diada de Mallorca és una festa tan postissa com les banderes fake que Galmés ha regalat perquè la gent pengi a les seves finestres i expressi la seva alegria pel dia lliure pagat als funcionaris amb els seus impostos. Després de la despesa inútil de doblers públics en banderes de plàstic, bé podrien invertir en una campanya sobre com reciclar-les. Si no es posen d’acord amb la Diada, que la fixin sempre en dilluns festiu. Si és per un pont, qualsevol brindarà per Jaume I; ben igual que ja feim per la declaració de l’autonomia.