Per una Diada útil
Les diades nacionals (o regionals o locals) apareixen al segle XIX com un element més del procés nacionalitzador dels estats dins el context de la ideologia romàntica que exaltava un passat gloriós. Al segle XXI, però, aquestes celebracions s’han de saber adaptar a societats obertes, diverses i que cerquen elements de cohesió i personalització davant amenaces reals com són la segregació o la globalització uniformitzadora. És a dir, les diades han de ser útils per entendre el passat, reflexionar sobre el present i conjurar-se per forjar un futur compartit.
Per fer possible això, les diades no poden limitar-se a una ofrena floral i a un catàleg d’activitats subvencionades, sinó que han d’anar més enllà de les celebracions institucionals i han d’amarar-se de la societat civil. Fer-les en contra de l’única part de la societat que realment les vol celebrar és condemnar-les a esdevenir un simple acte administratiu.
En el debat reaparegut aquests dies sobre quina les dues dates s’hauria de celebrar la Diada de Mallorca, el 12 de setembre o el 31 de desembre, la conclusió és clara. La fracció de la societat mallorquina que veu útil i necessari disposar d’un dia per pensar sobre el passat, el present i el futur de Mallorca només entén que aquest sigui dia 31 de desembre. No és casualitat perquè és la data de naixement del poble de Mallorca, del qual encara nosaltres en formam part.
Al capdavall, el procés pel qual la Festa de l’Estendard acabà prenent un caire de reivindicació modernament política de la identitat mallorquina en forma de Diada és el mateix que ocorregué amb la Processó Cívica i el 9 d’octubre al País Valencià, la festa de Sant Ciríac i el 8 d’agost a Eivissa o la Processó dels Tres Tocs i la Diada del Poble de Menorca. És a dir, celebracions medievals que commemoren la incorporació de cadascun d’aquests territoris a la Corona d’Aragó i que quan es polititzaren les identitats varen esdevenir jornades de reivindicació d’una personalitat pròpia fins a oficialitzar-se per part de les institucions d’autogovern.
Podem aventurar-nos a considerar els anys seixanta del segle XX un moment de vitalitat i afirmació cultural com a reacció a la dictadura franquista, com la dècada en què el 31 de desembre deixà de ser només la Festa de l’Estendard i esdevingué, també, la Diada de Mallorca. Des de llavors és l’única diada que importa a la gent de Mallorca que desitja una jornada de reflexió i reivindicació de la personalitat pròpia de l’illa.
La marrada del Consell de Mallorca d’oficialitzar una altra data l’any 1997 cercant fugir dels elements que connotaven la incorporació a la Corona d’Aragó va tenir una conseqüència no esperada. La societat civil organitzada i interessada a commemorar una diada per a Mallorca va redoblar els esforços impulsant actes per onsevulla que fos possible al voltant del 31 de desembre.
Així doncs, quan la celebració oficial del 12 de setembre va començar a esllanguir-se perquè els seus impulsors ja no governaven el Consell de Mallorca, la celebració cívica del 31 de desembre s’anava consolidant a cada vegada més indrets de l’illa com un moment de reivindicació i reflexió de la identitat pròpia dins el cicle de les festes de Nadal.
La decadència del 12 de setembre va obligar la institució insular a crear una comissió per debatre la qüestió el 2016. Un òrgan que, després de consultar experts i entitats socials, va concloure que el 31 de desembre era la millor data per a la Diada de Mallorca i així es va oficialitzar.
Després de dècades de separació, la celebració de les institucions i la societat civil coincidien. Un fet que impulsà els actes de commemoració arreu de l’illa, com per exemple enarborar l'estendard reial a imitació de Palma.
L’anunci del nou govern del Consell Insular de ressuscitar la festa del 12 de setembre –una celebració que ningú enyorava, i diria que ni tan sols els nous governants– deixa sense caràcter oficial l’única diada que la societat civil mallorquina ha demostrat durant dècades que vol celebrar i, per tant, retira el suport de les institucions d’autogovern a un moment ideal per reflexionar col·lectivament sobre com revertir la descohesió i despersonalització que pateix Mallorca. Ens hauríem de demanar si això darrer és casualitat o una conseqüència volguda. Cadascú que pensi la seva resposta.
