Diades i diademes
Una cosa en què sempre torna a ensopegar la dreta balear, quan governa, és amb el seu gust per la història recreativa i la cultura de cartó pedra. Com ja vam comentar, fa uns dies una delegació del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, encapçalada pel president Galmés i el batle Martínez, va anar fins a Perpinyà a fer el paperina en un acte d’agermanament amb un ajuntament governat per l’extrema dreta francesa, del qual van tornar amb un diploma d’estil medieval que semblava un recordatori d’una comunió al Foro de Mallorca. La setmana següent ha estat el torn d’aquesta diada postissa de Mallorca del 12 de setembre, que es va treure del capell Maria Antònia Munar (en el que aleshores era la màxima prioritat política de la líder d’UM: desmarcar-se com fos de l’Ajuntament de Palma, governat pel PP) i que en la present legislatura ha recuperat Llorenç Galmés, l’home que lluitava contra el carril VAO.
L’única finalitat de repescar aquest bunyol del 12 de setembre –en detriment de la Diada vertadera del 31 de desembre, i de la Festa de l’Estendard– és negar els vincles de Mallorca amb Catalunya (la llengua i la cultura dels mallorquins són la llengua i la cultura catalanes), i satisfer d’aquesta manera els sectors més espanyolistes i patrioters del PP i els socis/no socis de Vox. Per fer-ho, intenten farcir-lo, el bunyol, amb una absurda explicació pseudohistòrica que torna a involucrar els reis de Mallorca. Si a Perpinyà era Sanç, a la carnavalada de la diada del 12 de setembre és Jaume II. Per festejar-lo (és un dir) la presidenta Marga Prohens, el president Llorenç Galmés, la vicepresidenta Antònia Roca i els neofeixistes Gabriel Le Senne i Pedro Bestard es van fer unes fotos contemplant amb cara d’embadaliment un exemplar facsímil del Llibre de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca. Com que cap d’ells no té ni la més remota idea de què se suposa que estan celebrant, pensen que té sentit sobreactuar davant d’un objecte que, com a peça de bibliofília i com a document històric, té un valor estrictament nul, per molt que l’exhibeixin dins una vitrina. Aquest llibret que mostren com a “peça única” és tan fals i tan caspós com la rondalla que s’han empescat amb el suposat naixement del Regne de Mallorca amb Jaume II. Tot plegat feia pensar en aquella ocasió que Dolça Mulet, consellera de Cultura al Consell de Mallorca amb Maria Antònia Munar, va celebrar la diada de Sant Jordi convocant la premsa per mostrar-los que el Consell exhibia “el llibre més petit del món”, que va resultar ser un article de broma comprat en una botiga de souvenirs.
De fet, tot, en aquest 12 de setembre, va semblar pensat i dirigit per madò Pereta. Si no podem salvar-nos de la concepció pessetera i venal que tenen del fet de governar, seria un detall que almanco ens estalviassin l’exhibició del seu mal gust groller, inculte i xavacà. Els arcs de triomf florals, les autoritats vestides a l’ample, les dones del Govern assistint a missa disfressades de beates i aquesta diada d’esdeveniments històrics inventats sobre la marxa per anar contra la vertadera identitat històrica i cultural dels mallorquins, que és la mateixa dels catalans, fan empegueir i desprenen un tuf inequívoc de nacionalcatolicisme. Si volen preocupar-se d’algun llibre que no sigui de saldo, i ja que ara fan propaganda triomfal d’un inici de curs escolar que ells mateixos van estar a punt de dinamitar amb el Pla de segregació lingüística, que s’ocupin de dotar bé les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
