El dibuix preparatori de la Mallorca del futur
Amb l’aprovació del modificat Pla Territorial Insular (PTI), en el ple del Consell de Mallorca de dimecres passat, 29 de desembre, queda fet el dibuix preparatori de l’illa en els propers anys. I queda, com es diu en el moment d’un compromís qualsevol, per a les coses bones i per a les dolentes què pugui incloure. I és que un pla és un full de ruta, un marc d’accions i de limitacions i, com que en principi està fet per complir-se, és el que defineix la Mallorca que ha volgut la majoria dels illencs, si ens atenem al fet que la composició política del Consell és la que han elegit els ciutadans.
A la institució insular, i especialment al seu departament de Territori, ara mateix, se’ls pot felicitar pel fet d’haver acomplit en temps i forma l’aprovació d’unes modificacions que han d’actualitzar un PTI que té devuit anys d’antiguitat, que és molta per a una illa que, en aquestes dues darreres dècades, ha patit un radical increment demogràfic. La modificació era, doncs, més que necessària, una obligació. Llàstima que la d’ara només se centra en el creixement –o limitacions– en sòl urbà, i atén molt poc o gens el sòl rústic, la qual cosa ha estat motiu de crítica d’alguns col·lectius ecologistes.
El cas és que, sempre segons afirmen els experts amb tota la raó, només hi ha una manera de fixar els límits de la sostenibilitat d’un territori, i una illa en necessita molts més que qualsevol altre. Són els plans territorials i també els d’ordenació urbana, si es fan per acomplir-se –i s’espera que sigui així–, els que han de fixar el nombre de persones que pot suportar o és convenient que suporti un territori. Són els plans territorials els que han de definir la capacitat de creixement dels municipis i, amb això, una altra vegada, la quantitat de persones, el consum de recursos, la generació de residus, la densitat del trànsit, etc. Tot això ve de la mà dels plans territorials, per això és tan nociu el retard en les modificacions que els han d’adequar a la realitat del moment, perquè durant els anys de retard tots els municipis han campat com han volgut. I així Mallorca s’ha anat fent insostenible.
Ara que es reduirà la capacitat de creixement urbanístic dels municipis, que sòls urbans passaran a ser rústics, ara que no es permetrà consumir grans superfícies de terreny amb urbanitzacions d’habitatges unifamiliars als afores dels pobles, ens demanam si hi som a temps. La pressió immobiliària ara mateix és tan forta a l’illa i la rendició al model de sempre és tan notable, que el Consell haurà d’estar molt vigilant. I és que no només es tracta d’aprovar plans, sinó de fer-los complir.
