Tan difícil com una entesa Moncloa-Waterloo

La nit que Esquerra va perdre 6 dels 13 diputats que tenia a Madrid, que Junts va quedar cinquena en nombre de vots darrere, per aquest ordre, de PSC, Sumar - En Comú Podem, PP i Esquerra, i que la CUP va desaparèixer del Congrés, resulta que una de les possibilitats perquè Pedro Sánchez formi govern passa per Junts. Sánchez és el campió de la resistència, però Puigdemont també podria explicar-n'hi alguna cosa. A Politico Europe ironitzaven ahir amb el “King Carles”. L’exiliat que pot decidir el nom del pròxim president del govern espanyol.

L’escepticisme sobre que aquest artefacte anomenat "acord PSOE-Junts" acabi volant és general. A part que són molts el que l’intentaran abatre abans que agafi alçada, com acabem de veure amb la Fiscalia, que encara no havia ni esmorzat i ja demanava al jutge Llarena que emetés una nova euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i Toni Comín. I l’altre avió, el de la gran coalició PSOE-PP, també es prepara per volar.

Però n’hi ha que volen intentar l’impossible, i Sumar - En Comú Podem s’ha encomanat a Jaume Asens, que va plegar la vigília del pacte que va arrabassar a Trias i Maragall el govern de la ciutat de Barcelona i que ha mantingut sempre una excel·lent relació política, jurídica i personal amb l’exili de Brussel·les.

No sabem si hi ha aigua en aquesta piscina, però caldria fer l’esforç de comprovar-ho. I això demana poques expectatives, pocs focus, molta discreció i els interlocutors justos, només. I posats a veure-hi totes les dificultats, aquí en va una gairebé tan difícil com l’entesa Moncloa-Waterloo: l’entesa entre Esquerra i Junts.