La difícil tasca policial
La policia espanyola diu que és molt complicat identificar els autors dels crits racistes contra un jugador de l’equip de bàsquet del Barça quan baixava de l’autocar per jugar un partit contra el Madrid. En canvi, aquesta mateixa policia espanyola no ha tingut cap problema per identificar l’independentisme català i basc com a violents i informar-ne l’Europol. No sé si entenen al que em vinc a referir. Miraré d’explicar-ho.
El cas del pavelló seria complicat fins i tot per a l’FBI. La seqüència està gravada amb imatges del periodista de Catalunya Ràdio Ernest Macià, on es veuen clarament les cares i se senten perfectament les veus dels aficionats en plena comissió d’un presumpte delicte d’odi. Però qui són aquests aficionats? Ah, esclar, per a vostè és molt fàcil dir que la policia té els mitjans per identificar-los, però no és tan senzill, perquè la gent no anem amb un cartellet amb el nom penjant de l’esquena. Potser la seguretat del Madrid sí que sap qui són, però sap què? Allò ja va passar, eren quatre gats que no representen ningú, i Vinícius és el nostre Mandela. Allò sí que va ser greu. Tan greu que el jugador anirà a declarar davant la jutge així que torni de les vacances de Miami.
Pel que fa a l’informe de l’Europol, les proves són concloents: ETA fa anys que està dissolta i l’independentisme català no ha causat cap víctima, però Europa ha d’entendre que si l’espionatge espanyol rastreja amb Pegasus els telèfons de polítics, activistes i periodistes catalans per alguna raó ha de ser. I per això l’estan buscant.
I ara, si són tan amables, gaudeixin del cap de setmana i recordin: no es deixin ensarronar per la propaganda i les fake news provinents de fonts que no són de confiança.
