Digueu!
Michele Serra és un periodista del diari italià La Repubblica. El passat 22 de febrer va publicar un article sobre la reivindicació d’Europa, anomenat “Dite qualcosa di europeo!” A propòsit d’una frase pronunciada per Mario Draghi, “Do something!” adreçada als governants dels països membres de la Unió Europea, Serra posa sobre la taula la qüestió de l’anomenada “opinió pública”. A la seva columna proposa fer un gir en la manera d’entendre la política: més enllà del que diuen els governants, cal que els ciutadans es mobilitzin per parlar en clau d’Europa, d’aquí el títol de l’article, “Digueu alguna cosa d’europeu!” Aquesta invocació als ideals compartits, amb l’imperatiu “digueu!” ha tingut molta repercussió mediàtica, fins a generar una manifestació multitudinària a Roma en defensa del model europeu.
Fa uns dies vaig tenir una conversa amb els meus estudiants de pensament contemporani. Tenen dinou anys. Cap d’ells ha viscut en un règim no-democràtic. Vaig preguntar com definirien la democràcia. Gairebé tots digueren que la democràcia era un sistema de votació per expressar la voluntat del poble. Ningú va definir la democràcia com una manera de parlar sobre les qüestions que ens afecten, com viure millor, en un entorn de confiança, en relació i en diàleg. Vaig projectar la cançó del referèndum del 1976, Habla, pueblo, habla, que recordo perfectament. Jo tenia llavors onze anys. En aquesta cançó s’hi deia la frase “No dejes que nadie apague tu voz”. Els estudiants no coneixien aquesta campanya i molt poc la dictadura, en el sentit de representar-se què significava viure en un règim autoritari. Vaig subratllar que la condició per votar és haver parlat abans, durant i després. Sense prendre la paraula per dir, sense incloure, en el dir de tots, les preguntes que ens mobilitzen, la democràcia esdevé només un sistema de partits i un conjunt de procediments per votar. Vaig fer avinent que, justament ells, que mai no havien viscut una dictadura, definien la democràcia com anar a votar, cosa que hauria de fer realment jo, perquè per a mi, votar fou una gran novetat, donat que estava prohibit, mentre que, per a ells, en canvi, era una cosa normal. Però que jo defensava una idea de democràcia una mica diferent. Llavors, estupefactes, em van preguntar com era viure durant la dictadura. “Com es notava?” Vam parlar de la repressió, de la manca de llibertat de premsa, d’expressió, de reunió. Vam parlar dels grisos, de la Caputxinada. Vam parlar de la llengua. Vaig explicar unes quantes batalletes de la vida quotidiana de llavors.
Michele Serra participa en un programa de la RAI que es titula Che tempo fa. El nom de la seva secció és “Non ho capito” (no ho he entès): serveix per explicar les notícies inconcebibles de la setmana.
Digueu! Planteu cara als inconcebibles de la vida amb els altres, busqueu les paraules per anomenar una idea que potser no heu viscut, però us podeu imaginar. Una idea que ens mou quan la diem: Europa en pot ser una.
