A la dimensió desconeguda
Hem vist aquesta setmana que el president de la República francesa i el seu fins fa poc primer ministre Michel Barnier van creure que podien governar amb el suport de l’extrema dreta i s’han trobat que l’extrema dreta no tan sols no els ha permès aprovar els pressupostos (que era l’objectiu), sinó que ha fet caure el govern en qüestió de tres mesos. Amb un Macron que trontolla malgrat la seva arrogància, la ciutadania francesa ha entrat en un episodi insòlit de la seva llarga història democràtica, en què no es poden celebrar noves eleccions fins al proper estiu. Mentrestant hi haurà un govern provisional, i el paper de les consolidades i prestigioses institucions democràtiques franceses serà, inevitablement, un paper d’estrassa. O un paper banyat. Parafrasejant el títol de la mítica sèrie de ciència-ficció dels anys seixanta, diversos comentaristes han escrit que França ha entrat en una dimensió desconeguda.
A les Balears, perquè no sigui dit, vam passar davant els francesos, ni que fos per uns pocs dies. El passat 26 de novembre, a la sessió del ple del Parlament, l’autogovern d’aquestes Illes també va entrar en una fase fins ara inconeguda de la seva història (recent i fràgil història), quan el PP va votar a favor d’un paquet d’esmenes de Vox que es carregaven bona part de l’ordenament jurídic de la comunitat autònoma. El PP insisteix a dir que aquesta votació es va produir per error, però seria més exacte parlar de simple incompetència. Sigui com sigui, ara toca esperar el decret llei que se suposa que ha de revertir, o deixar sense efecte, aquella obscura votació i les seves encara més fosques conseqüències. Mentrestant, les institucions de les Balears s’assemblen a una gallina sense cap, que corre cap endavant a cegues i que en algun moment se suposa que ha de caure, però no se sap on. S’aprofitarà aquest interval de completa desregulació per construir en ANEI? El discurs demagògic contra els migrants, uns altres dels perjudicats per aquella votació, ja veim que es recrua de dia en dia, per part no només de la dreta espanyolista, sinó també dels seus mitjans i influenciadors afins, que són molts (també a les Balears). Pel que fa a la guerra sempre oberta contra la llengua catalana (es va votar suprimir-la de l’Administració i de l’ensenyament públic), aquesta setmana s’ha convertit en argument per extorsionar el PP en la votació dels pressupostos.
El resultat és que qui controla la situació a les Balears és l’extrema dreta. La controla precisament a través del descontrol, i no és cap paradoxa: com més confusió, millor per als discursos d’odi i demagògia que es propaguen des de Vox i el seu entorn (que també és l’entorn del PP, tot sigui dit). Per si hi havia cap dubte, Vox també ha abocat el Govern de Marga Prohens a haver de prorrogar pressupostos, com han fet a totes les comunitats autònomes on Vox té la possibilitat de condicionar governs del Partit Popular. De tota manera falta veure què acaba passant, perquè la negociació encara és oberta i el PP de les Balears hi és a temps perfectament de tornar a engolir les exigències de l’extrema dreta al mateix temps que emet discursos sobre pluralitat, llibertat i democràcia.
El desgavell i el desgovern són complets. No es tracta només de la qüestió ideològica, que també, sinó de les constants ensopegades d’una dreta que es pensava que podia dur l’extrema dreta al seu tancat i es troba que les coses van just a l’inrevés. Però no ens queixem: ja podem dir que almanco en una cosa estam igual que França, una de les primeres democràcies europees.
