HistoriadorEls dimonis que compareixen per places i carrers al voltant de les festes de Sant Antoni són l’evolució històrica d’una figura dual, alhora infernal i alhora burlesca, que ha arribat als nostres dies mitjançant diverses vicissituds.
És sabut que la primera referència del dimoni santantonier apareix a Artà amb la 'Comèdia de Sant Antoni' del 1719. A partir d’aquest punt, la figura festiva del dimoni acompanyant l’anacoreta egipci segurament s’expandí o seria incorporada per altres pobles de la comarca de Llevant al llarg del segle XIX, com per exemple Capdepera, Son Servera o Manacor. A la capital llevantina no es documenten els dimonis santantoniers fins al 1883.
Tanmateix, és clar que la figura del dimoni festiu mallorquí ja existia abans i aquest personatge degué ser el model que es prengué per formar els dimonis que acompanyen sant Antoni.
El dimoni festiu mallorquí
L’origen del dimoni festiu mallorquí, com tantes altres coses, s’ha d’anar a cercar a l’altra banda de la mar. El 1150 apareixen per primera vegada en un espectacle cortesà de sant Miquel contra Llucifer per celebrar el casament entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Petronella d’Aragó. D’aquest espectacle cortesà passà a la processó del Corpus, com per exemple a Cervera el 1411.
La primera vegada que trobam la figura del dimoni documentada a Mallorca és a la processó del Corpus de Ciutat de Mallorca del 1380. Una representació de sant Bartomeu el duia fermat amb una cadena. A partir d’aquesta data apareix en altres processons del Corpus com la de Sóller el 1478 o d’Alcúdia el 1761.
El dimoni del Corpus solia tancar la processó i progressivament adquirí un paper més burlesc i grotesc, a l’hora que mantenia l’ordre. D’aquesta manera, el dimoni es mimetitzà amb la figura del bovo, un personatge amb unes característiques semblants que acompanyava alguns entremesos, també presents a la processó del Corpus, com per exemple els cossiers.
A partir de llavors, el dimoni bovo (altres vegades anomenat boio, boiet o coco-dimoni) esdevingué un actor protagonista de les festes mallorquines. De la processó del Corpus passà a les celebracions patronals prenent el testimoni en les funcions que havien exercit els joglars durant l’edat mitjana. El dia de la revetla acompanyava els obrers durant la capta per la vila, i el dia de la festa del patró acompanya les autoritats a l’ofici religiós i mantenia l’ordre durant les carreres de cós.
D’aquest dimoni festiu, que actuava en solitari, en són bons exemples els dimonis de Petra, Lloret de Vistalegre o Sant Joan.
La dansa dels cossiers també passà del Corpus a les festes patronals i ho va fer amb un o dos dimonis bovos que mantenien l’ordre i representaven el contrapunt burlesc i grotesc de la representació parateatral. Així doncs, trobam els dimonis que acompanyen els cossiers d’Alaró, Algaida, Campos, Manacor, Montuïri i Porreres. D’aquests, el documentat més antigament és el dimoni boiet dels cossiers de Manacor, que data del 1705.
La relació entre els dansadors i el dimoni era tan potent que quan aparegueren els cavallets de Felanitx, documentats el 1784, també s’hi va voler incloure un personatge que mantingués l’ordre i fes lloc per ballar.
Aquest dimoni protagonista de les festes mallorquines degué ser el model que es prengué a l’hora de representar el personatge infernal que temptava els sants més venerats pel poble de Mallorca. Ja hem esmentat el cas de la 'Comèdia de Sant Antoni' artanenca però degué ocórrer dos quarts del mateix amb els dimonis de les processons de la Beata, sorgides a partir del 1792 a Palma, Valldemossa, Santa Margalida, Manacor, Campanet, sa Pobla i Vilafranca.
El foc i el dimoni de Mallorca
En els darrers 25 anys han sorgit una munió de colles de dimonis, seguint l’exemple dels diables catalans, que han fet posar en dubte la relació tradicional del dimoni festiu de Mallorca i el foc.
En el cas de la festa de Sant Antoni és clara la relació dels personatges infernals amb els foguerons que per aquestes dates s’encenen de cap a cap d’illa.
Amb tot, el lligam entre el foc i els dimonis ve de més enrere, com una representació de l’infern, ple de foc, fum i espires.
Durant els segles XVII i XVIII trobam dimonis boiets i pólvora a la processó del Corpus de Sóller. No sabem com anava l’actuació però no devia diferenciar-se gaire dels diables de Catalunya.
També documentam espires i dimonis en les rodelles (rodes de focs artificials) de viles del Pla com ara Sant Joan o Montuïri, en què els dimonis ballen sota una pluja de guspires fins que cauen morts al darrer tro.
Sigui a l’estiu o a l’hivern, el dimoni festiu de Mallorca ha esdevingut l’autèntic protagonista de moltes festes dels nostres barris i viles. És una figura de llarga tradició històrica que muda de significat i es reinventa per encarar la tercera dècada del segle XXI.