El dimoni Rubiales de la Vila

“Avui dia, qualsevol cosa és una agressió”. “Si és que va passar alguna cosa, no crec que fos molt greu”. “En el moment que va passar, no ho va denunciar”. El negacionisme de la violència masclista –física, psicològica o sexual– es desplega en tota la seva esplendor en aquestes tres frases que va dir el batle de Santa Margalida, Joan Monjo, a l’ARABalears. El màxim dirigent de la Vila reaccionava així a la denúncia pública de la banda de música de Son Rapinya sobre l’agressió a una de les seves integrants a la processó de la Beata. La bona notícia és que, amb el seu comunicat, la banda ha romput el silenci que moltes vileres havien mantingut durant massa temps sobre els abusos dels dimonis.

Aquest secret sabut per tothom ha estat un de tants que, a la nostra societat, ha perpetuat una forma de violència masclista més. Així com, fa dècades, si el teu marit t’atupava, no gosaves dir res, perquè formava part del matrimoni i no senties cap dona queixar-se’n, fins ara si un dimoni et tocava el cul, callaves perquè era una part més de la festa i ningú havia dit que això era intolerable. Per sort o per desgràcia, les dones estam en una lluita constant per la defensa dels nostres cossos, i malgrat les fites aconseguides, encara ens queden moltes batalles. Però una d’elles s’ha lliurat aquesta setmana a la Vila.

Encara que dies després el mateix Monjo va admetre que tenia constància de casos de violència sexual entre els dimonis, en un principi el batle havia minimitzat els fets. Entre totes les declaracions escandaloses que va poder fer, n’hi ha una que concentra la seva visió –i de molta gent– envers les agressions sexuals. “Ja veia que hi hauria casos Rubiales i, per això, vàrem activar un protocol”, va advertir, deixant entreveure aquest discurs que considera que realment, en la judicialització del petó de l’expresident de la Federació Espanyola, la víctima és ell.

Sigui un dimoni o Rubiales, el que fa impossible identificar correctament l’agressor –com en el cas de Monjo– és el negacionisme de la violència masclista. I negant-la, alhora, elimines tota possibilitat d’erradicar el problema. Una mostra d’això és que Monjo planteja com a solució a les agressions sexuals fer controls d’alcoholèmia. Ja veurem què proposa quan descobreixi que els homes abstemis també violen.