Dir una cosa (i fer la contrària)

Fa uns dies, el PP de Mallorca va fer públic el seu posicionament contrari al projecte de l’empresa Avícola Son Perot de construir una macrogranja a Sineu, adduint que tenia “informes desfavorables” sobre aquesta iniciativa. Molts van fer un alè, perquè el rebuig que suscita la macrogranja és gairebé unànime. No la volen els veïnats de Llubí ni els veïnats de Sineu. No la volen PIMEM, Apaema ni Unió de Pagesos. No la vol el GOB, no la vol el Consell de Mallorca, i no és ben vista per cap partit polític, tret de Vox, tal vegada perquè imaginen que s’hi trobarien a gust. De fet, una cosa així no l’hauria de voler ningú: significa destrossar la comarca del Pla, amb un impacte mediambiental inassumible.

El mateix PP, però, ha rebutjat una proposta del PSIB-PSOE d’establir una moratòria de dos anys a l’atorgament de llicències a explotacions ramaderes intensives. La proposta és positiva, però s’hauria de considerar una primera passa: no es tracta tan sols d’aturar la macrogranja de Sineu, sinó d’establir una regulació restrictiva a la ramaderia intensiva a les Balears. El conseller Simonet, però, diu ara que la moratòria no serviria per a res. També assenyala que estaran en contra de la macrogranja de Sineu mentre no compleixi la normativa, i subratlla que no la compleix “de moment”. Des de l’Avícola Son Perot es reiteren en el seu propòsit ferm de dur endavant el seu projecte, que, segons ells, no contamina gens ni consumeix gens d’aigua. Tota aquesta música ja ens sona, d’altres ocasions que el PP –i el Govern– han dit que no pensaven fer una cosa mentre, en realitat, la feien.

Passa de manera escandalosa amb l’escola pública: el PP diu que la defensa a ultrança, i fins i tot s’atreveix a presumir de la bona arrencada del curs. Però aquesta mateixa setmana hem conegut un contundent informe del Consell d’Europa que es mostra “profundament preocupat” pels atacs contra la llengua catalana a les Balears i al País Valencià, i encara més concretament per invents com el Pla d’elecció de llengua (més conegut com a Pla de segregació lingüística, que afortunadament ha fracassat a les Balears perquè la comunitat educativa ha tingut el seny que ha faltat al Govern), o la nova llei educativa valenciana (feta pel PP per complaure els socis de Vox), normatives que cerquen degradar l’ensenyament en català, a més de l’escola pública en favor de la privada i concertada. Just aquesta setmana, també, hem sabut que l’escola pública, a les Balears, ha perdut 488 alumnes, mentre que la concertada n’ha guanyat 1.671, com podeu llegir a l’article de Jaume Cladera Mas a l’ARA Balears.

L’informe del Consell d’Europa és vinculant i desmenteix l’absurda sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a impartir un 25% de classes en castellà, i que tantes vegades ha servit d’argument a l’odi del PP i de Vox contra el català. Ara bé, també és cert que, al PP, l’autoritat europea només li interessa a estones. Les Balears s’estan distingint per ser una de les comunitats de la UE que més doblers retorna dels fons europeus. El conseller d’Economia, Antoni Costa (que fa estona que hauria d’haver dimitit o haver estat cessat, per mantenir en un càrrec un amic seu que era un agressor sexual, i també, justament, per haver menyspreat la llengua catalana com un “obstacle” per fer venir professionals sanitaris a les Balears), en dona la culpa, com sol fer, a l’Executiu anterior. Però la realitat és que les administracions del PP –el Govern, però també l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments– tornen els doblers a Europa per incompetència (no saben gestionar la paperassa) o per prejudicis ideològics (rebutgen l’Agenda 2030). Això ja no és fer el contrari del que es diu, sinó directament no estar a l’altura de la responsabilitat de governar.