Per dir-ho clar: som massa

La política espanyola propicia cada dia algunes performances escassament interessants des del punt de vista artístic, però que confirmen allò que ja sabem del personal. Una de les més ultramuntanes va ser la de Huelva (també Màlaga), on grups de bons espanyols s’escanyaven bramant aquell "A por ellos, oé" per animar els guàrdies civils que anaven a Catalunya a reforçar els efectius encarregats d’impedir aquell 1 d’Octubre. El crit ha cobrat aires d’himne patriòtic, ho admetin o no els cappares del bipartidisme +1 espanyol. I, com a himne, aquest té lletra. 

Divendres va ser a Salamanca, on l’aparició de Pedro Sánchez a la famosa plaça va ser rebuda per la gent amb una bullanga insultant. Minuts després, la presència de Felip VI fou victorejada als crits de 'Viva España' i 'Viva España unida'. El rei espanyol va saludar i agrair aquestes mostres de suport exaltat, sense estar al cas –diguem-ho així– que les mateixes persones havien fet alulea al president del govern, elegit democràticament i no per un dret reimplantat a Espanya pel general Franco. Quod natura non dat Salamanca non praestat, i quin lloc millor per escenificar la verificació d’aquest proverbi que la mateixa plaça Major d’aquesta ciutat.  

És el cas que Sánchez i Felip hi anaven a oficiar la Conferència de Presidents, que reuní els presidents de les comunitats autònomes, excepció feta de Pere Aragonès, sobre l’absència del qual hi ha opinions per a tots els gustos i regustos. Sánchez dibuixà un panorama esperançador, que permet al Gobierno comprar 3,4 milions de dosis de Pfizer i dedicar uns 10.000 milions d’euros a l’Espanya despoblada. 

Per a la nostra comunitat, però, aquesta conferència té un valor únic, encara no sabem si merament simbòlic o sustentat per futurs resultats materials. I és que la primera autoritat illenca ha posat damunt la taula el problema de la sobrepoblació, absent fins ara de credos i programes –absent de la política en general perquè no es pot escometre en una legislatura–, per por d'una carretada d’insults –xenofòbia, etc. El tema és extremament impopular en molts de sectors de la societat illenca. I, tanmateix, és un dels primeríssims problemes amb què convivim i ens consumim. Som massa, ben cert, i no s’ha de sentir ofès ningú. El perill rau en l’ocultació o la negació del problema.  

Guillem Frontera és escriptor