El disbarat del Pla de segregació
La conselleria d’Educació ha embullat tant amb el Pla pilot de segregació lingüística que una ha arribat a dubtar si tot aquest frit i bullit està pensat per evitar haver-lo d’aplicar. De tota manera, en cap cas no es pot menystenir la iniciativa del Govern, perquè només cuinar i mantenir bullint la iniciativa és d’una irresponsabilitat extrema, un despropòsit d’una mida descomunal, contraproduent en tots els sentits. Segregar és sempre una aberració, ja sigui per raça, per religió, per classe social o també per llengua. A qualsevol govern, tingui les pressions que tingui, li correspon afavorir la integració, en aquest cas enfortir-la, perquè ja tenia implantat un sistema que feia de la llengua pròpia l’element integrador si més no a l’escola i en els coneixements. Més enllà de quatre veus discrepants no hi havia hagut cap problema per la llengua d’escolarització. El Pla de segregació lingüística és tan irresponsable que, si s’aplica, les seves conseqüències van molt més enllà del mal a la llengua: es promou el conflicte social entre famílies i als claustres; s’afavoreix la desigualtat d’oportunitats entre alumnes, també entre centres; es trenca el consens educatiu; es lleva autoritat als docents per donar-la a l’extrema dreta, i molts altres disbarats que, aquests dies, s’esforcen a difondre tant l’Obra Cultural Balear com l’Assemblea de Docents. Ambdós col·lectius, l’autoritat dels quals no s’hauria de posar en dubte, han fet públics els arguments perquè els centres educatius no s’hi sumin, intentant convèncer la comunitat educativa. Seria tan bo que d’aquí a un mes, quan es tanqui el període d’adhesió, tothom o quasi tothom doni al Govern una lliçó de maduresa i responsabilitat social que una ho desitja ben fort.
