Disciplina de vot

“Als dos diputats crítics d'Unió del Poble Navarrès (UPN) que finalment han votat no a la reforma laboral no els sortirà gratis la decisió”, llegim a l’ARA. Sergio Sayas i Carlos García, que van “prendre una decisió contrària als òrgans del partit” hauran d’entregar les actes de diputat. "Entre els valors del partit no hi ha el de no complir la paraula", han dit els dirigents d'UPN.

Ja s’entén que hi ha polítics que són en tal partit per atzar, perquè és el que els ha aixoplugat primer. I de fet tenim casos gloriosos de polítics que han anat saltant d’una seu a l’altra com qui juga a l’oca. Però en general t’imagines que els diputats d’un partit consideren que allò que propugna el seu partit és el que ells consideren vàlid. Vull dir que si ets d’Esquerra Republicana, per exemple, se suposa que no votaràs que li apugin el sou a la família reial (sí, sí, ja sé que això no es pot votar) perquè la monarquia no és una de les teves il·lusions, justament. Hi ha vegades, esclar, que es voten coses més etèries o més complicades. La reforma laboral. I heus aquí que el teu partit considera –per estratègia, convicció, honor...– que s’ha de votar que sí. Però tu consideres –per convicció, per ètica, per interès...– que has de votar que no. Llavors, el teu partit s’emprenya i et diu que no cal que siguis diputat. Si no fas el que diu el partit, què fas sent del partit?

Però llavors quin sentit té que hi hagi tants diputats asseguts a la cambra legislativa? Si tots han de votar el que diu el partit, què hi fan, allà? Per què escolten els discursos? Val més que no ho facin, hi ha risc que algú els pugui convèncer. Si tothom ha de votar el que toca, potser que hi hagi un sol representant de cada partit, amb tots els vots, esclar, que li corresponen. Estalviaríem en dietes, viatges i temps.