Discriminació de les pensions a algunes dones
A casa 'les sopes' les pag jo. Afirmacions d'aquest estil, sorgides de la boca d'un home, suposaven no fa tants d'anys per a moltes dones abandonar el mercat laboral i centrar-se en el de queviures. El motiu: tenir el castell guarnit per al senyor, i assegurar-ne el repòs i la complaença integral. Un segon grup de mestresses de casa professaven la tasca per afavorir la família, ja fora per la cura dels majors o la gestació i criança dels infants. Existia també un nínxol important de treball no declarat (negre) al voltant de serveis externs de neteja i altres oficis estotjats per a mans femenines. No era estrany que l'exclusiva fogositat laboral de qualque mascle anés perdent força amb el temps i permetés que, ara ja sí, els paquets de sopa es financessin amb la neteja d'escales o feines assimilades.
Sigui per un motiu o un altre, no poques generacions de les nostres companyes han tingut menys oportunitats de treballar remuneradament i oficialment fora de casa. Sense poder ser exactes, les afectades les podríem situar al voltant del seu naixement abans de 1965, on moltes d'elles amb divuit o més anys, per no arribar als vint-i-un, ni tan sols van poder votar la nostra Constitució.
Malgrat que la realitat és que la duplicitat laboral, fora i dins de les cases, ha marcat l’existència de moltes de les nostres companyes, les circumstàncies esmentades han propiciat que a les vides laborals oficials de la Seguretat Social hi aparegui un menor nombre d'anys cotitzats, un fet que les posa en un plànol de desigualtat amb els homes amb vista a la jubilació. Una vegada més tractam igual situacions desiguals, i mantenimuna realitat, a parer meu, de discriminació indirecta.
L'Administració ha iniciat tímids avanços en la compensació d'aquesta modalitat de bretxa de gènere en l'àmbit del cobrament de les pensions (en ocasions forçades per decisions judicials, com ara la d'equiparar el Servei Social franquista femení amb el servei militar masculí). Tanmateix, és ver que hem de reconèixer com un gran encert el fet d’entendre el concepte de dia cotitzat, independentment de si es tracta de jornada parcial o completa. El motiu, el de sempre: una majoria de dones treballen a temps parcial a causa de la cura familiar, que els obliga a conciliar la jornada laboral. Hi ha realitats que dissortadament no canvien.
Els insuficients equilibris produeixen que es bonifiqui de diferents formes el temps necessari per arribar a les dates clau dels diferents tipus de jubilació. El que no fa és disminuir el nombre d'anys cotitzats a les dones per poder arribar-hi, detall que els dificulta assolir els beneficis.
S'acosten eleccions locals i autonòmiques. Sabem que aquests problemes sistèmics 'de dones' estan en general fora del seu àmbit competencial; si més no, parlar-ne, assumir i projectar la idea de disminuir la discriminació indirecta descrita, donaria contingut a proclames –algunes vegades– insubstancials, i, segurament, milloraria la situació de moltes dones –diríem ara– majors. Podria considerar-se la següent proposta? Disminuir el nombre d'anys cotitzats a la Seguretat Social per accedir a les dates de jubilació en general, a les dones nascudes entorn l’any 1965, i, al mateix temps, millorar els coeficients reductors pel que fa al cobrament de la pensió. No es tracta de modificar edats de jubilació, sinó de compensar les possibilitats d'accés i remuneració, amb equitat i perspectiva de gènere, pensant en una generació de dones que ho ha tingut una 'mica' més difícil.