Dissabte de concert amb Antònia Font

Quan llegiu aquest article els Antònia Font estaran a punt d'oferir, o ja hauran oferit, el seu esperat concert de cloenda de les festes de Sant Sebastià. Es pot dir per endavant, sense por d'equivocar-se, que, quan hagi passat, haurà estat un èxit, i tot seran exclamacions (d'alegria). Recordem que es va haver de canviar la ubicació prevista, al parc de la Riera, a Son Fusteret, per evitar el desbordament de públic. L'aforament, de vint-i-sis mil persones, està reservat només als artistes més desitjats. El concert d'Antònia Font haurà estat gratuït (o més ben dit: pagat per l'Ajuntament de Palma, dins les festes patronals), però no és aquest el motiu del seu poder de convocatòria: senzillament, els Antònia Font són estrelles de la música pop, i allà on van, esgoten entrades en qüestió de poques hores i omplen estadis. A cadascun dels seus concerts, sigui allà on sigui, hi acudeix gent dels llocs més insospitats, que hi van expressament. Hi ha qui es dedica a seguir-los de concert en concert, perquè el seu nivell de devoció arriba fins a aquest punt. Allà on sigui que actuïn, el públic en massa se sap les lletres de les cançons (lletres treballades i amb substància literària, les de Joan Miquel Oliver, que requereixen ser escoltades amb atenció i que no es memoritzen a la primera) i les canten o hi fan els cors amb un entusiasme contagiós. L'èxit dels Antònia Font, a més, no és flor d'un dia: va començar a finals dels anys noranta i semblava que havia arribat al màxim l'any 2013, quan es van acomiadar envoltats pel triomf superlatiu de Lamparetes, una lliçó magistral de pop-rock empeltat de les mil i una sofisticacions que acompanyen el món creatiu de la banda. Però ha resultat que, després de nou anys de retirada, aquell èxit, que ja era tan gran, s'ha vist multiplicat en el retorn de la banda, amb un nou disc, Un minut estroboscòpica, del qual el mínim que s'ha de dir és que ha arrasat. La tornada a l'activitat la van fer per la porta més gran: un dels festivals més importants d'Europa, el Primavera Sound, va anunciar els Antònia Font amb un any d'antelació des d'una gran lona que cobria una façana al mig del passeig de Gràcia de Barcelona. Allò va desfermar l'embogiment col·lectiu: per aconseguir entrades, per tenir el disc, per rebre notícies dels membres del grup, per qualsevol coseta que tingués a veure amb Antònia Font. Durant els anys d'aturada, a més, es va produir un fenomen de què ben pocs grups arriben a gaudir: la renovació generacional del públic; és a dir, que ja no els escoltam tan sols els que tenim l'edat dels membres del grup, o una mica més o menys, sinó també els seus fills, nebots, fillols i altre jovent. 

És un bon moment per recordar totes aquestes coses, que fan dels Antònia Font –ho tornarem a dir– autèntiques estrelles de la música popular dels Països Catalans, i també d'Espanya, on han triomfat cantant en català. Sent un grup de Mallorca, amb els factors en contra que encara suposa la insularitat per a les arts escèniques, té encara més mèrit. A posta és un encert clar el que ha tingut l'Ajuntament de Palma en contractar-los per tancar les festes patronals de la ciutat. I és, per contra, tan depriment, casposa i provinciana la polèmica que han volgut promoure, sobre aquesta contractació, un diari descarrilat cap al pitjor periodisme i un partidutxo d'extrema dreta amb aspiracions a governar de la mà del PP. Les, diguem-ne, aportacions del sector progre que tot ho troba una merda i que es passaria el dia a la catacumba, o assegudets a ca seva dient pestes de tot i de tothom, tampoc ajuden a passar gust de viure. Feu-vos-ho mirar.