Què diu en Bassas?
L’Antoni Bassas feia una columna que es titulava “Ben clara, Ponsatí”, on jugava, com els més hàbils deuen haver percebut, amb el nom de l’activista independentista, que es diu Clara Ponsatí.
El joc que feia servir en Bassas és el mateix que fa servir Shakira per parlar del seu ex, Gerard Piqué, i de la seva substituta, la nòvia del jugador, Clara Chía. La cantant feia: “Perdón que te sal-Pique”, tenint en compte que el pare dels fills es diu de cognom Piqué, i deia també “Tiene nombre de persona buena, Clara-mente no es como suena”, tenint en compte que la nova nòvia del pare dels fills es diu Clara.
Aquest joc de paraules es diu calembour, ja ho he explicat en alguna columna, i si hi torno és perquè en Bassas em fa pensar que pot sortir perfectament en alguna prova de la selectivitat. Un dels mestres del joc és Quevedo. El seu calembour més famós? L’escriptor es juga, amb els companys de taverna, que li dirà a la reina, Isabel de Borbó, que és coixa. Els amics se’n riuen. No ho podrà fer! Però el precursor de Shakira talla flors pel camí: un ram de roses vermelles i un altre de clavells blancs. I vet aquí que s’acosta a la monarca i li recita: “Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja”.
Cada dia fem metàfores. Els nostres adolescents fan comparacions (aquesta paret és més negra que el meu futur) o paràboles (mama, el pescador no pot pescar tots els peixos) o hipèrboles (tinc tanta gana que em menjaria el contingut d’un Kentucky)... Aprendre qualsevol disciplina és parcel·lar-la. Tallo, tallo, tallo i poso nom als bocins. I això és el coneixement, la cultura. Compartimentar, com a l’hort, com al llibre que escrivim o llegim, com a la cançó, com al menjar que cuinem. Tallo, enganxo, provo, reconfiguro.
