Qui diu que es perd la identitat?

Ho sentim a dir dia sí i dia també. I si no ho sentim, ho llegim o ho escrivim. La pèrdua de la identitat cultural, qui més qui manco l’ha denunciada, això si no l’ha plorada. Però cada vegada que s’acosta Sant Antoni –i no només Sant Antoni– la realitat ens posa davant els ulls motius més que suficients per dir que la identitat d’aquest poble és ben viva, que batega fort –per a les festes populars, cada vegada més fort–, i cosa que encara és més esperançadora: interessa els joves i els mou.

Hi ha bauxa, sí, que això mou molt, però també hi ha tradicions pròpies, hi ha gastronomia, hi ha expressió i creativitat orals i escrites, hi ha música, hi ha ball i, entre tot, hi ha una llengua que igualment s’hi manifesta ben desperta i eixerida. Amb tot això, les multituds que segueixen les festes més populars de les Illes s’hi identifiquen. O almanco cadascú s’identifica amb una part important d’aquests elements que configuren la identitat de tot poble, és a dir, la cultura pròpia, també la del nostre.

Si bé és cert que al llarg de l’any hi ha molts de motius per pensar que la llengua catalana a les Balears està amenaçada i que les manifestacions culturals pròpies estan afectades dels canvis que du una multiculturalitat que hauríem d’entendre com a cosa sana i positiva, també ho és, cert, que festes com aquestes són uns espais de gran valor per a la cohesió social i cultural. A Sant Antoni, per damunt de tot, es respira aquest sentiment d’identificació amb una comunitat que, a la vegada que participa i es veu reflectida en els aires globals de TikTok i d’Instagram, fa servir aquestes i altres xarxes socials per convocar i viure una festa culturalment pròpia. Visca Sant Antoni!