En diuen elecció quan es tracta de segregació
És evident que el Govern de Margalida Prohens no estima la nostra llengua pròpia, ni l’educació, ni els nostres infants i joves, i està disposat a pagar un preu desorbitat per tenir contents els seus socis de Vox.
Per això posa en marxa un pla al qual ha posat el nom d’elecció de llengua, per dissimular una realitat que resulta mala d’empassar: que ha dissenyat un Pla de Segregació Lingüística, un pla que fa que els centres hagin de triar unes àrees o matèries que oferiran en llengua catalana i castellana i que cada família hagi de decidir en quina llengua les estudiarà el seu fill o filla. Per tant, segregaran els nostres infants segons la llengua elegida.
Tant el conseller d’Educació Vera com Prohens s’afanyen a afirmar a tort i a dret que no estan incomplint cap llei. Idò no és cert. La Llei d’Educació de les Illes Balears és ben clara en el seu article 135, en concret en el punt 1 e, que diu que un dels principis que regeixen el model lingüístic escolar de les Illes Balears és “la garantia de no-discriminació dels alumnes i de no-separació en centres i grups classe diferents per raons de llengua”.
Per altra banda, els articles 17 c i 18 a del Decret de Mínims, una norma aprovada pel Partit Popular (un PP que sí que respectava la nostra llengua) especifiquen que, a l’educació primària, el coneixement del medi natural, social i cultural s’impartirà sempre en llengua catalana, i, a secundària, les àrees de ciències socials, geografia i història i l’àrea de ciències de la natura.
Quan se’ls assenyalen aquests articles responen amb arguments peregrins com ara que de la mateixa manera que la Constitució recull el dret de les famílies de triar l’educació religiosa i moral dels seus fills, també s’ha d’aplicar a l’elecció de la llengua amb la qual s’ha d’impartir l’educació. A qui se li pot ocórrer comparar l’elecció de religió amb l’elecció entre les nostres llengües cooficials? És més, quina relació hi ha entre la llibertat religiosa i moral i la llengua?
També defensen que no incompleixen el Decret de Mínims perquè aquesta normativa té una disposició que preveu excepcions sempre que es justifiquin en el Projecte Lingüístic. Quina serà l’excepció si ho han de fer tots els centres que vulguin optar al Pla?
Per acabar-ho d’adobar, el senyor Vera s’aferra al Decret de Llengües Estrangeres, en el qual mitjançant l’excepció es pot impartir alguna d’aquestes assignatures preservades al Decret de Mínims en un idioma estranger. Es tracta d’un argument ridícul, perquè en aquest cas tot l’alumnat d’una classe fa l’assignatura en idioma estranger, mentre que el seu pla pilot divideix els alumnes en diferents grups per raons de llengua.
L’absurd d’aquests arguments es torna preocupació per l’alarmant desconeixement del món educatiu que mostra el màxim responsable d’aquesta matèria a les Balears quan explica que “ara ja es fan desdoblaments i grups flexibles”. I és que tampoc no sap el que són desdoblaments i grups flexibles.
Els desdoblaments no es fan totes les hores d’una matèria i, a més, el grup d’alumnes que comparteixen el desdoblament pot anar canviant. Per exemple, de les hores setmanals de biologia, una hora de la setmana desdoblam el grup perquè la meitat va al laboratori i l’altra meitat queda a l’aula, i la setmana que ve s’intercanvien els grups.
Només desdoblaran el grup una hora a la setmana i la setmana següent el que ho feia en castellà ho farà en català? No. Per tant, no és un desdoblament.
I els grups flexibles tenen aquest nom precisament perquè són flexibles. Solen ser petits grups amb activitats diferents i de diversos nivells en què, segons com vagin avançant, els alumnes van passant d’un grup a un altre. Passaran d’un grup en català a un en castellà segons l’activitat o el nivell? No. Per tant, no es farà amb grups flexibles.
En conclusió, li poden posar el nom que vulguin, però el fet és que el Govern de Prohens i Vera segregarà els nostres infants per raó de llengua, incomplint normatives i en contra de la comunitat educativa.
Ho faran pel seu pacte amb Vox, per la dèria d’aquests en contra de la llengua catalana i per la poca estima del PP a la nostra llengua pròpia, senya de la nostra identitat i que és integradora i cohesionadora de la nostra societat balear.
En lloc de protegir-la i fomentar-la , com diuen la Constitució i l’Estatut, davant els estudis i informes que en confirmen la davallada de l'ús i de la presència en les hores i activitats d’oci, xarxes socials, culturals... aquest Govern aplica polítiques que ataquen fortament el coneixement, l’aprenentatge i l’estima per la nostra llengua pròpia.
No ho consentirem, com va dir el President de l’OCB: “La nostra estima per la llengua pròpia és infinitament més forta que el seu odi”.