"Si ets dona, has de fer el doble de soroll"
La plataforma Movistar+ ha estrenat el documental Sheryl, que proposa a l’espectador una mirada amb perspectiva de gènere al món del pop i el rock dels anys noranta. Repassa la carrera professional de la cantant Sheryl Crow, però més enllà d’estar dirigit als seus seguidors i altres devots de la música, mostra com el masclisme va contribuir a minimitzar els èxits i a menysprear la producció discogràfica de la cantant. El documental arrenca amb una entrevista que un periodista de la revista Rolling Stone li fa a Sheryl Crow. Ell li comenta orgullós i foteta: “Es pot fer un càsting entre l’àmplia xarxa de coneguts de Sheryl Crow sense trobar una sola persona que no la descrigui més enllà de l’elogi de motivada ”. La insinuació anava carregada de mala llet, perquè era una manera de dir-li a la cantant que ni tan sols el seu entorn proper li tenia cap mena de confiança professional. Crow li respon: “Les connotacions negatives de les paraules motivada i perfeccionista normalment entren en la categoria de meuca. I passa quan una dona és al capdavant d’una empresa i és ella qui diu a un grup d’homes i dones com han de fer les coses”.
Aquest inici marcarà la tònica del que veurem després, entenent que la seva història no tindrà a veure només amb la música sinó amb el fet de ser dona.
Sheryl Crow va començar rodant anuncis i fent els cors al costat de Michael Jackson. La sensualitat que li van exigir acompanyant el rei del pop a l’escenari cantant I just can’t stop loving you li va suposar mesos de rumors sobre una relació sentimental amb Jackson.
Un dels seus primers èxits en solitari, el 1993, va serWhat I can do for you, un tema en què Crow denunciava els assetjaments sexuals que va patir per part d’un productor musical que li exigia sexe a canvi de catapultar-la als primers llocs dels rànquings. El seu advocat la va aconsellar aleshores amb una miserable resposta: “Tiraràs endavant si pots aguantar”. Malgrat el Grammy a millor nova artista i els dos Grammy a millor àlbum de rock, la crítica feia servir la condescendència per valorar aquells premis.
La relació que Sheryl Crow va mantenir amb el ciclista Lance Armstrong just en el moment que va esclatar l’escàndol per dopatge va comportar novament hostilitat mediàtica contra ella, que era considerada part del frau.
El documental posa de manifest la sexualització de la dona als anys noranta, el desdeny d’una indústria centrada en les estrelles masculines. Keith Richards i Laura Dern, amics de Crow, confirmen el biaix recordant algunes vivències conjuntes. Crow va establir-se amb un estudi propi i va col·laborar amb altres dones professionals perquè l’acompanyessin en la seva trajectòria. El documental Sheryl, de la directora Amy Scott, serveix de paradigma per explicar la situació de moltes dones que intentaven progressar en un món que bàsicament les tenia en compte només com a secundàries. “Si ets dona, has de fer el doble de soroll perquè se t’escolti”, sentencia la cantant mirant enrere. La frase continua sent vigent.
