Dona: producte d’alta rendibilitat

Si esteu pensant en invertir, la millor opció és sens dubte fer-ho en dones. Aposteu per aquest actiu que genera i generarà altíssims beneficis. Siguin del color que siguin, neixin al país que neixin, les femelles humanes sempre surten a compte. Només cal veure el que mouen el mercat de la prostitució, la pornografia i la reproducció humana. A hores d’ara encara hi ha barreres que dificulten l’explotació del potencial de les dones, però és només qüestió de temps que les grans empreses amb visió de futur aconsegueixin que els estats flexibilitzin les seves lleis i facilitin el flux de capitals. La disponibilitat d’exemplars als països subdesenvolupats és gairebé infinita i en les societats avançades les condicions laborals faran que cada cop hi hagi més dones que es decantin per aquesta via de treure profit del seu potencial. Cal tenir en compte, a més a més, que el desig de tenir fills dels clients amb un poder adquisitiu molt alt és un mercat en expansió que encara ha de donar moltes alegries. Si teniu una mica de visió de futur de seguida us adonareu que aquest és un terreny molt fèrtil per treure el màxim rendiment a les vostres inversions amb uns riscos mínims.

Potser no ho teniu del tot clar i veieu les traves que encara es poden trobar aquesta mena de negocis, però el cas de l’Ana Obregón demostra fins a quin punt es pot arribar a influir en els debats públics i els governs per tal de facilitar l’emergència d’aquest nou sector econòmic. Fixem-nos en com, fins i tot des de la crítica més ferotge cap a la famosa presentadora, ja s’ha consolidat l’ús del terme gestació subrogada o gestació per substitució i gairebé no han aparegut aquelles altres expressions amb connotacions negatives com ventres o matrius de lloguer. Les veus de les puritanes no han calat i el nostre sector es pot donar per satisfet perquè ha guanyat la batalla del llenguatge, que, com sabeu, és la que permet obrir una escletxa per començar a introduir canvis en els valors de qualsevol societat. Els casos personals i concrets ens van molt bé, encara més quan hi ha implicacions emocionals que poden generar empatia entre la gent, com el fet d’haver perdut un fill. No té dret aquesta senyora a pal·liar el seu sofriment rebent una criatura que viurà en unes condicions envejables? Qui som nosaltres per decidir sobre el cos de la dona que ha gestat la seva filla-neta? I què me’n dieu, dels homes? No seria una discriminació cap als homosexuals que no poguessin fer realitat el seu somni de crear la seva pròpia família? Exemples com els de Miguel Bosé, Riqui Martin o Javier Cámara demostren que aquest negoci està destinat a crear simpaties en l'opinió pública. En països com Espanya és cert que la gestació subrogada encara està prohibida, però saltar-se la llei és tan fàcil com portar a terme el procediment a l’estranger i després registrar el fill. O sigui que la prohibició és, de fet, paper mullat. 

Feu-me cas, invertiu en aquest producte de futur. Tard o d’hora s’aconseguirà la flexibilització de les normes i podreu tenir accés a un nombre gairebé infinit de noies ben criades disposades a treure diners dels seus propis cossos. Només cal tenir en compte que a les universitats ja fa anys que hi pengem cartells per a la donació d’òvuls i no hi ha hagut objeccions. A més, hi ha grans inversors que estan obrint camí gràcies als avenços tecnològics en terrenys fins ara desconeguts com el trasplantament de matrius o la possibilitat de fer servir dones amb mort cerebral com a gestants. L’únic que ens cal per acabar amb les resistències moralistes existents és acabar amb les feministes radicals. I això no ens costarà gaire donat que ja són unes privilegiades blanques excloents i opressores de les altres dones.