Donald Trump humilia Europa esbroncant Volodímir Zelenski
L’esbroncada pública de Donald Trump i J.D. Vance a Volodímir Zelenski al Despatx Oval és un abans i un després en la història recent perquè, més enllà de la perplexitat, la indignació i la repugnància que produeixen les imatges, dibuixen també una realitat molt clara: el nou president dels Estats Units ha abandonat l’aliança tradicional amb Europa en defensa de l’anomenat “món lliure”, contra règims autoritaris de l’estil de la Rússia de Putin. Ara ja no és així. Trump va amb Putin i va també contra la Unió Europea. Trump i Vance han intentat humiliar Zelenski perquè no han pogut suportar que els digués la veritat sobre Putin (com ara que no compleix mai els altos el foc), però en realitat, a qui humilien és a Europa, que un cop més veu com se la ignora del tot.
Perquè ara cal preguntar-se: de què han servit tots els intents conciliadors si, a l’hora de la veritat, Trump tenia molt clar que el seu objectiu era forçar Zelenski a rendir-se i acceptar l’ocupació russa? Si l’única lògica que Trump entén és la de la força, caldrà jugar amb aquestes cartes. La idea il·lusa que Trump no compliria les amenaces i les idees estrambòtiques que va llançar durant la campanya ha demostrat un perillós autoengany. Som davant d’un personatge arrogant, narcisista i, sobretot, venjatiu. Només cal sentir la intervenció al Despatx Oval per comprovar la seva obsessió amb Barack Obama, Hillary Clinton i Joe Biden. En el seu cap, la UE és una cosa que es va crear “per fastiguejar els Estats Units” i que a més representa els valors dels seus odiats adversaris polítics, els demòcrates.
En això coincideix plenament amb Putin. Tots dos aspiren a repartir-se Ucraïna i arraconar Europa, convertint-la en un conjunt d’estats aïllats i sense capacitat de coordinació ni de tenir cap pes en un nou ordre mundial en què només tindrien veu i vot les grans potències com els Estats Units, Rússia, la Xina o l’Índia. Cal recordar, a més, que la ingerència russa a les eleccions del 2016 va quedar acreditada per una investigació d’un fiscal independent durant el primer mandat de Trump, i que aquest mai ha perdonat a Zelenski que no l’ajudés en la seva campanya contra Biden (li va demanar que obrís una investigació contra el seu fill pels seus negocis a Ucraïna). Ara actua no com un aliat d’Europa sinó com un autèntic agent al servei del Kremlin.
Aquesta és la realitat davant la qual Europa ha de reaccionar de manera ràpida si no vol quedar arrasada per l’huracà Trump. Evitar la victòria de Putin a Ucraïna és ara més estratègic que mai per als europeus, i més si els Estats Units compleixen l’amenaça i abandonen Kíiv a la seva sort. Ha arribat l’hora de repensar la Unió Europea en conjunt, i també l’aliança transatlàntica, ara greument tocada. I així serà almenys mentre duri el malson Trump.
