Donar bé el condol
Les xarxes socials juguen un paper preponderant en els ritus socials i es fan servir tant per felicitar aniversaris (els boomers a Facebook), presentar un bebè (pares orgullosos a Instagram) o donar el condol (institucions, polítics i periodistes a X). Ja tot es fa a la vista de tothom, com un crit en la immensitat d’Internet, per si algú vol sumar-se a la celebració, al dol, o regalar-te un like d’endorfines. D’entre tots, hi ha una versió que detest especialment: la d’aquells que, per lloar un mort, comencen amb fórmules com ‘tot i les nostres diferències ideològiques’ o ‘ens separava un abisme polític, però...’. No siguis mesquí.
Si vols dir una cosa bona sobre algú que ja ni et llegirà, digues-ho sense ambages. I si no, tanca la boca. Calla. Ningú no necessita la teva piulada passivoagressiva o la teva declaració falsa. Sigues una bona persona i no caiguis en la baixesa de justificar un afalac.
El teu aclariment, a més de ser de mal gust, és innecessari. Segurament tots els teus seguidors saben que ets de dretes i no un progressista si vols recordar l’expresident del Govern Francesc Antich. I a la idea podem aplicar-li un ‘i viceversa’ quan ens trobem en el cas contrari.
No cal que exageris ni impostis el teu dolor. Sigues simplement honest. I si el company va ser un gran polític, honest i valent, no et limitis a dir que era una bona persona, com si volguessis llevar-li mèrits. Perquè aquesta capella ardent, més prest o més tard, serà també la teva. En el Consolat o en un tanatori amb vista a l’autovia.
El meu professor de Dret de la Informació –un gran provocador– ens sacsejava la somnolència de les classes a les 8 del matí amb lliçons com: “Un mort no té honor i podeu dir d’ell el que vulgueu”. I molts estudiants es posaven les mans al cap davant la idea que qualsevol tertulià pogués espellar Encarna Sánchez sense conseqüències. “No us pot demandar”, insistia el docent. No ens incitava a actuar com a malvats, però sí que va aconseguir fixar-nos idees molt clares i útils sobre com funciona el periodisme des d’un punt de vista legal. L’ètica l’havíem de dur de ca nostra.
Aquí no parl de dret sinó de decència. De coherència i generositat. D’una abraçada en silenci i d’un consol sense necessitat de justificar-se. Votis qui votis. Malgrat tot, i amb tots els ‘però’ del món (ideològics i polítics), no siguis absurd i ridícul.
