Donar suport a Israel al mar Roig?

La dreta mediàtica espanyola ho tenia clar i El Confidencial no va fer presoners amb els titulars. En va oferir dos la setmana passada amb intencions inequívoques: “La crisi d'Israel pots començar a pagar-la tu” i “Les grans navilieres demanen una operació militar al mar Roig”. Amb ells platejaven els termes del problema de la següent manera: els atacs dels rebels houthis del Iemen contra vaixells de càrrega mercants que entren i surten del mar Roig a través de l'estret de Bab el-Mandeb estarien afectant importants interessos econòmics, tant d'Israel com dels països occidentals. Parlem d'una ruta naval que passa pel canal de Suez i que connecta les grans fàbriques d'Àsia amb els mercats europeus amb una distància i uns costos molt menors als que comportaria fer tota la volta pel sud d'Àfrica, pel cap de Bona Esperança. Contenidors, petroli, gas natural, cereals o combustible per a avions són alguns dels carregaments estratègics que passen per aquesta ruta.

Els atacs dels rebels houthis en solidaritat amb Palestina per perjudicar una ruta estratègica per a Israel van provocar que les grans navilieres internacionals preferissin evitar aquesta ruta i apostessin, com dèiem, per seguir els passos de l'explorador portuguès Vasco da Gama, que va connectar l'Atlàntic i l'Índic pel cap de Bona Esperança. La conseqüència seria un augment dels costos de transport que òbviament repercutiria en els preus d'una bona quantitat de productes i serveis en bona part dels països occidentals. Per això a El Confidencial assenyalen que “la crisi d'Israel pots començar a pagar-la tu”. I per això també la segona part del seu titular: “Les grans navilieres demanen una operació militar al mar Roig”.

I llavors va començar un ball de declaracions i informacions periodístiques que, contra tot pronòstic, no han deixat en mala posició el govern espanyol. La setmana passada el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd J. Austin, va anunciar l'operació Guardià de la Prosperitat. Es tracta d'un gran desplegament militar naval al mar Roig en què participarien el Regne Unit, França, Itàlia, Noruega, els Països Baixos i Espanya, entre d'altres, com a ampliació de la missió Operació Atalanta a l'oceà Índic, en què Espanya té un rol destacat. Aleshores la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, en unes confuses declaracions, va dir que Espanya només participaria en l'operació sota el paraigua de l'OTAN o de la UE. Un dels periodistes espanyols més preocupats per la geografia i les seves venjances, el director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana, va assenyalar en un article titulat “Espanya, rumb al mar Roig” que no semblava gaire creïble que un membre del govern dels EUA anunciés la participació d'Espanya en una missió militar internacional sense tenir les espatlles cobertes.

Però la veritat és que no les devia tenir del tot cobertes, perquè el govern espanyol, juntament amb França i Itàlia, van vetar l'ampliació de la missió Atalanta al mar Roig. Des del 2008, la missió Atalanta té per objecte protegir els vaixells pesquers i mercants que naveguen per l'Índic davant d'accions de pirates somalis. I, encara que s'hagi interpretat que Sánchez va obrir ahir la porta a una operació d'aquest tipus, el que d'entrada li han dit tres dels quatre països de la UE més importants als EUA és que res d'ampliar les funcions d'Atalanta per protegir els interessos d'Israel.

Per entendre de què va aquesta llauna, el millor sempre és llegir els titulars de la dreta mediàtica. La sempre mimada per la premsa de dretes Margarita Robles va haver d'encaixar el següent titular d'El Mundo: “Margarita Robles també complau els jihadistes”. El diari d'Unidad Editorial tampoc no es va privar de donar altres titulars agressius contra el govern espanyol com aquest altre: “Els rebels houthis agraeixen a Espanya que no participi en l'aliança creada pels EUA per actuar al mar Roig”.

La premsa de dretes també assenyala que una de les claus per entendre la posició del govern espanyol és la pressió que té a la seva esquerra. Si és així, seria la millor notícia i revelaria el pes d'una opinió pública i uns moviments socials mobilitzats en defensa de la causa palestina. Només la pressió internacional contra Israel podrà aturar el que ja és el genocidi més important del segle XXI.