Dones directives a l’ull de l’huracà
El món econòmic necessita les dones directives per ser més rendible, més ric i més ètic, però elles encara no hi estan presents. Han passat 30 anys des que vam llegir esperançades el llibre de Sally Helgesen L’avantatge de ser dona, un bestseller dins del management femení. L’autora defensava amb models reals que les dones aporten un estil més directe, proper, càlid i horitzontal a les organitzacions. "Nosaltres creem connexions, no jerarquies. No correm una marató sinó una carrera de relleus", proclamava Gloria Steinem. Aquest nou model semblava, a més, el que necessitava la nova societat que s’albirava a la dècada dels noranta, global i interconnectada. L’impacte seria doble: més dones en càrrecs de decisió i implantació d’un millor estil de lideratge ¿Què queda avui d’aquelles elevades expectatives?
Les esforçades professionals han navegat contra marea durant tots aquests anys, superant prejudicis per ser dones en llocs impensables, empassant-se la por i totes les síndromes d’impostura que la vida o l’educació han col·locat al seu camí, fent malabarismes per conciliar feina i vida personal, esquivant el menyspreu i l’edatisme, oposant als murs quotidians passió i coneixement, habilitats i intel·ligència, esforç i empatia. Però no ha estat suficient. Les arrels de l’edifici patriarcal són fermes i profundes, i el sostre, de vidre diamantí. No basta amb el desig, no basta amb la voluntat, no basta amb la constància i el valor.
El fet és que les dones minven en llocs de decisió, en comptes d’avançar. Un informe de McKinsey de 2023 que va analitzar 45 empreses i més de 300.000 persones treballadores, concloïa que només el 6% de les direccions generals a Espanya són ocupades per dones. Poc després, la consultora Lee Hecht Harrison confirmava una disminució de dones directives a l’analitzar més de 500 líders a Espanya, França, Països Baixos, Suïssa i Regne Unit. Només un 24% de càrrecs directius són femenins.
A casa nostra, l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona alertava el passat mes de març que l’Indicador d’Igualtat de Gènere trobava una caiguda important de directives: eren un 33% el 2023 respecte al 39% de l’any 2000. Afortunadament, un estudi recent, també de la Cambra, fa un viratge en positiu i les directives pugen algunes dècimes, però, ara per ara, la tendència general a Europa continua sent a la baixa.
En canvi, la percepció social és exactament la contrària. Es considera que l’augment de dones en el món econòmic és lineal, en progrés constant, i fins i tot es creu que les dones “s’estan passant amb les seves reivindicacions”, segons algunes enquestes. Hi ha el convenciment que la igualtat s’ha aconseguit. Aquesta curiosa disparitat cognitiva entre l’imaginari social i la realitat és un dels factors que cal afrontar per canviar la situació.
L’evidència científica ens pot aclarir alguns clarobscurs. Existeix una visió esbiaixada, fonamentalment en els homes, respecte a la paritat femenina. Si hi ha un 17% de dones en una sala, els homes perceben que almenys la meitat del grup és femení. Quan el nombre de dones assoleix un 33%, els homes creuen que hi ha més dones que homes al grup. Òbviament, tenim un problema no menor si els homes perceben constantment més paritat de gènere de la que realment existeix, en tots els àmbits socials.
I és que la psicologia revela que els prejudicis tenen un component objectiu i un altre de subjectiu, al qual no afecten les dades ni la ciència. Part de la societat creu que hi ha moltes dones directives i que, a més, són pitjors líders, especialment en èpoques d’incertesa. ¿Com podem revertir aquest error de percepció?
Algunes organitzacions com la London School of Economics han mostrat que l’anomenada governança per empatia que implica lideratges basats en la col·laboració, la cocreació i les cures és imprescindible per afrontar les emergències complexes en què vivim immersos, amb una crisi climàtica, els conflictes bèl·lics o les pandèmies sanitàries. Moltes dones la practiquen perquè han estat educades en aquests valors. Però l’autoritarisme avança i les dones retrocedeixen. Només en democràcia pot florir la igualtat de les dones. I només creant xarxa col·lectiva es pot dissenyar un mapa on les dones ocupin els llocs que mereixen.
Les dones professionals han assumit el crit Deeds, not words –fets, no paraules– de les sufragistes amb la seva determinació, afanys i saviesa. Tant de bo sigui cert que cada canvi aparenta ser un fracàs quan va per la meitat. Llavors estaran a un pas de travessar, amb èxit, la zona de perill, l’ull de l’huracà.