Les dones empàtiques
Llegim a l’ARA una informació d’Ot Serra sobre Paz Esteban, “la directora del CNI que creu que les dones manen millor”. Això deia el titular, perquè citava un fragment del llibre de Pilar Cernuda No sabes nada de mí: cómo son las espías españolas. Diu: "Nosaltres som més properes, més empàtiques, més comprensives, obrim més el focus. Ni ens falta fermesa, ni decisió ni valentia".
És evident que a algunes dones no els falta fermesa, decisió o valentia. I a d’altres, com a mi, ens falta de tot. Però no pel fet de ser dones. Pel fet de ser persones, amb circumstàncies particulars. Jo justament no tinc gens de ganes de ser valenta. Trobo que el dret a la covardia és poc valorat sempre. Què vol dir que “nosaltres obrim més el focus”? Sincerament, no crec que l’obrim, totes, més que tots. ¿“Nosaltres som més properes, més empàtiques”? De veritat? Vol dir que totes? Si ets empàtica, justament, no espies.
A mi les generalitzacions em provoquen un tedi descomunal. M’emprenya que algú digui, al bar, que “les dones condueixen pitjor que els homes” però també m’emprenya que algú digui, a la cocteleria, que “les dones condueixen millor”. No m’agrada ser “les dones”. Tampoc m’agrada que ells siguin “els homes”. Hi ha dones i hi ha homes i cadascú és cadascú. No suporto els pilotes que declaren que “si les dones manessin no hi hauria guerres”. No m’ho crec. Als camps nazis hi havia terrorífiques jerarques dones. El gènere humà és aquest i em sembla que ens engloba a tots. Quines dones són més empàtiques i més comprensives i obren més el focus? Marine Le Pen, per exemple?
