Dones i homes a Llucmajor
Bon vespre, som un home, no som alcohòlic, estic en procés de deconstrucció masculina i he de reconèixer que som un privilegiat sobre les dones. Aquesta introducció està inspirada en la presentació que feu un membre de l'associació Homes per la Igualtat Mallorca (HxI) el passat 20 de març al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. El motiu era la participació en una taula rodona organitzada pel col·lectiu MOULLUCMAJOR - Obra Cultural Balear, conformada per Maria Duran Febrer, directora de l'Institut Balear de la Dona; Margalida Rubí Tomàs, treballadora social i sexòloga; Miquel Àngel Lladó Ribas, president d'HxI i escriptor; la politòloga local que moderà la xerrada, Marina Garcias Salvà, i jo mateix.
L'acte, programat al voltant del 8-M, consistí a debatre sobre tres dels grans eixos de la lluita feminista: la cosificació del cos de la dona, la violència masclista i la corresponsabilitat en les tasques. Una nodrida assistència de públic i un ambient distès acompanyaren la llarga conversa, de la qual vull valorar especialment la composició mixta de la taula. El privilegi anunciat al principi per un home és cabdal per entendre, a parer meu, l'essència de la desigualtat. En abstracte, o potser no tant, el que materialment guanyen les dones ho perden els homes. D'aquí la importància de captar-nos per a la causa feminista, retratada magistralment pel professor de la Universitat de Granada i metge forense Miguel Lorente Acosta amb aquesta afirmació: “Els homes hem de fer tres passes: una endavant cap al feminisme, una enrere en els nostres privilegis i una a un costat per acompanyar les feministes en tot el procés”.
No hi hagué discursos oposats; combatre la interioritzada preeminència masculina, entendre la violència de gènere com una de les més greus expressions de la desigualtat, així com incidir en la necessitat d'avançar en la igualtat real, foren alguns dels punts tractats.
Com sol ser habitual, no mancaren al·lusions a la necessitat d'augmentar les polítiques públiques que afavoreixen la igualtat. Hi hagué, en aquest punt, una crítica als discursos negacionistes basats en la igualtat formal, basada en les matemàtiques que disfressen numèricament desigualtats materials. És cabdal avançar en la lluita de la soterrada discriminació indirecta; si em permeteu la llicència, repetiré un dels meus arguments a la trobada: seria bo ampliar l'article 9 de la Constitució, introduint el concepte d’equitat. En realitat hem d'anar molt més enllà i aplicar –com diu la llei, i globalment no es fa– la perspectiva de gènere a tota la legislació. Aquesta revisió hauria de tenir especial cura de la normativa laboral, en concret els convenis i els plans d'igualtat, normes cabdals a l'hora de millorar la conciliació familiar i la qualitat de vida de les dones.
L'acte, necessari, com la majoria, refermà conviccions. L'hora vespertina habitual del seu desenvolupament fou poc propiaciadora de l'assistència de públic necessitat. No és que una altra hora l'hagués fet més accessible, la construcció social –de moment– és la que és: elles tenen més feines.