Sense dones no hi ha creixement econòmic
En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.
La constatació que l’equitat de gènere no és només una qüestió de justícia social, sinó també un motor de creixement econòmic, ha desmuntat o bé matisat altres dogmes econòmics preexistents. Estudis recents com el d’Ostry (Gender Diversity and Economic Growth, 2025) contradiuen els models tradicionals que han assumit que el treball masculí i femení és perfectament intercanviable en la producció. L’evidència empírica indica el contrari i, de fet, tancar la bretxa de gènere en l’ocupació podria augmentar el PIB entre un 8% i un 17% en economies avançades, a més de generar beneficis per als salaris i la competitivitat global.
La diversitat en els espais de treball millora la presa de decisions i l'eficiència productiva, contribuint al creixement de la productivitat total dels factors (PTF), un indicador clau en economia que mesura l’eficiència amb què una economia utilitza els seus recursos –com el treball i el capital– per generar valor. Quan el PTF augmenta significa que l’economia està generant més output sense incrementar l’ús de capital i treball, cosa que sol indicar avenços tecnològics, millores en l’organització o altres guanys d’eficiència que es podrien atribuir a aquesta intel·ligència col·lectiva en la presa de decisions. El que revela la recerca econòmica és que els models macroeconòmics tradicionals han subestimat aquest darrer impacte i han atribuït erròniament el creixement únicament als avenços tecnològics.
Avui assumim amb comoditat que la tecnologia suposa una extensió de la intel·ligència col·lectiva, en la mesura que amplifica la capacitat d’innovació i eficiència dels grups de treball. De la mateixa manera, el coneixement generat ens ajuda a comprendre, i fins i tot a descobrir, que una part de les millores econòmiques atribuïdes a la innovació han estat, en realitat, el resultat d’una major inclusió femenina en el mercat laboral, un fenomen que ha estat històricament ignorat en les anàlisis de creixement. Una invisibilització del paper de la dona en l’economia que, dit de passada, ha pres moltes formes al llarg de la història: des del treball femení ignorat durant la Revolució Industrial fins a la manca de reconeixement de l’economia domèstica i de cures. Des del paper clau de les dones en la producció agrícola i en la indústria de guerra fins a la seva exclusió en els períodes de reconstrucció econòmica posteriors.
La complementarietat en l’entorn laboral entre perfils diversos pel que fa a gènere –però també edat, procedència socioeconòmica, cultural o geogràfica– es reflecteix en la manera com es combinen habilitats, perspectives i estils de treball per generar millors resultats. Una sinergia que ha estat històricament subestimada pels models econòmics convencionals, que han contribuït a tenir una visió incompleta i esbiaixada del desenvolupament econòmic i social.
El futur econòmic no es pot construir sobre models antiquats. Per garantir un creixement sostenible i just, cal que les polítiques econòmiques i laborals apostin decididament tant per l’equitat de gènere com per la integració de noves tecnologies al treball. I si bé és clar que la intel·ligència col·lectiva no neix només de la diversitat de gènere, sí que es fonamenta en un context també econòmic, però no només, on persones i tecnologia es complementin, en comptes de competir. O integrem aquests canvis, o no hi arribarem.
