Sequera

PalmaEs diu que els incendis s’apaguen a l’hivern. De la mateixa manera, les sequeres es preveuen i es gestionen els anys humits.

Les sequeres són situacions recurrents i característiques del clima mediterrani. Hi hem de conviure. Sabem que el canvi climàtic agreujarà els fenòmens extrems, sequeres i inundacions, així que s’han de fer plans i prendre mesures per adaptar-s’hi. La responsabilitat és de tothom, de les diferents administracions, dels ciutadans i dels sectors productius. Cadascú té la seva. 

Certament, el ciutadà a escala individual i també els sectors productius han d’aplicar les prescripcions i recomanacions de les administracions sobre l’estalvi de l’aigua. Però, sobretot, un ciutadà ben informat ha d’exigir a les diferents administracions que compleixin la seva obligació: gestionar l’aigua i gestionar les sequeres.

En parlar de sequeres i a l’hora de gestionar-les, convé diferenciar la sequera metereològica –que afecta fonamentalment l’agricultura i les aigües superficials– de la sequera hidrogeològica, que afecta les aigües subterrànies, les quals, per la seva circulació lenta, responen més a les pluges infiltrades i acumulades els anys anteriors que no a una sequera metereològica puntual o estacional. 

S’ha de saber que l’Administració Hidràulica és la responsable de la gestió del domini públic hidràulic i de l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 2000/60/CE), de la Llei d’aigües i els seus reglaments, i de l’elaboració dels plans de sequera. També d’establir mesures per prevenir-la i combatre-la, i en general per assolir el bon estat quantitatiu i químic de les aigües subterrànies, i el químic i ecològic de les aigües superficials. Amb aquest objectiu, elabora els plans hidrològics de les Illes Balears (PHIB), que contenen una memòria descriptiva de la situació de les Illes, una normativa i uns programes de mesures. L’eina fonamental de l’Administració Hidràulica és el control de les aigües subterrànies mitjançant les xarxes corresponents, tant de nivells piezomètrics com de qualitat química. A partir de les dades obtingudes, s’estableixen els índexs d’estat, quantitatiu i químic, els índexs de sequera i la implementació de les mesures necessàries per assolir els objectius de la Directiva Marc i de la legislació d’aigües.  

Per la seva banda, l’administració municipal és la responsable de l’abastiment públic i ha d’elaborar els corresponents plans de gestió sostenible de l’aigua a cada municipi, els quals han d’incloure, entre altres aspectes, la medició correcta d’extraccions d’aigua i subministrament, la detecció de pèrdues a les xarxes –evidentment, amb les actuacions corresponents per reduir-les–, l’establiment de tarifes progressives dissuasives, informació per al ciutadà, l’aplicació i desenvolupament dels sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), etc.

I els consells insulars haurien de donar suport tècnic i financer als ajuntaments per a l’elaboració d’aquests plans, per a les obres de millora de les xarxes i l’aplicació dels SUDS.

Tot això el ciutadà ho pot exigir i ho hauria d’exigir a les administracions.

Les Illes disposen d’uns recursos hídrics subterranis que no semblen encaminats a augmentar, sinó ben al contrari. Tenim deu anys per prendre’n consciència i prendre les mesures necessàries, mesures suficientment conegudes i documentades en el Pla especial de situacions d’alerta i sequera eventual de les Illes Balears.

No es tracta de pensar en el model de desenvolupament que volem per a les Balears, sinó en el model que ens podem permetre amb els recursos hídrics disponibles. Si no ho feim així, la natura ho farà per nosaltres.

Alfredo Barón és hidrogeòleg, excap de Recursos Hídrics del Govern