Dotze cabòries d'un inspector d'educació jubilat

Les visites de determinats diputats a fer com qui "inspeccionar" centres educatius m'han fet cavil·lar uns instants, potser per deformació professional. Heus ací el resultat:

1. La legislació estatal reconeix el dret de totes les persones a accedir a la informació pública, d'acord amb l'art. 105 de la Constitució. Així es reflecteix a l'article 12 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

2. Aquesta mateixa llei (art. 14) posa límits a aquest accés, per exemple, quan l'accés a aquesta informació pugui suposar un perjudici a "les funcions administratives de vigilància, inspecció i control" (epígraf g).

3. El Reglament del Parlament de les Illes Balears (BOPIB núm. 170 - 20 d'abril de 2011) a l'art. 15.1 especifica que "Per al millor compliment de les seves funcions parlamentàries, els diputats i les diputades, amb coneixement previ del grup parlamentari respectiu, tendran la facultat de recaptar les dades, els informes o els documents que obrin en poder dels organismes públics dependents de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de les administracions públiques no dependents de la comunitat autònoma dins de l'àmbit de les Illes Balears i de l'Administració de l'Estat i les comunitats autònomes en matèries relacionades amb les Illes Balears".

4. Certament, dades, informes i documents oficials han d'estar a disposició de les diputades i els diputats. L'article esmentat, en el punt 2, diu com s'han d'obtenir a través d'una sol·licitud que "en tot cas, per conducte de la Presidència del Parlament i l'administració requerida haurà de facilitar la documentació sol·licitada o manifestar a l’esmentada presidència, en un termini no superior a vint dies, dins o fora del període de sessions i per a un millor trasllat a la persona sol·licitant, les raons fonamentades en dret que ho impedeixin. Quan pel volum de la documentació, l’administració addueixi motivadament que no en pot trametre còpia, en facilitarà la consulta a les seves dependències".

Poden consultar-se coses als centres educatius, entesos com a administració -no sé els matisos aplicables als centres privats i concertats. Parlam de dades, informes o documents, però la Llei 19/2013 adverteix que hi ha limitació: "justificada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció i atendrà a les circumstàncies del cas concret, especialment a la concurrència d'un interès públic o privat superior que en justifiqui l'accés". També se sap que els centres tenen a disposició de la ciutadania, d'acord amb el que ordenen les directrius normatives, molta informació rellevant a les pàgines web. Cal recordar, però, que la privacitat sobre la informació personalitzada confidencial sobre menors -resultats, expedients de conducta, situacions familiars, etc.- exigeix una finor jurídica que cal considerar.

5. No cal dir que diputades i diputats, reglamentàriament (art. 19), "són obligats a adequar la seva conducta al Reglament i a respectar l'ordre, la cortesia i la disciplina parlamentàries, així com a no divulgar les actuacions que, segons el que s'hi disposa, puguin tenir excepcionalment el caràcter de secretes".

6. En el camp educatiu la Constitució espanyola de 1978 (Títol I. Dels drets i deures fonamentals. Capítol segon. Drets i llibertats. Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques) estableix (art. 27) que "Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis".

7. Com actuen els poders públics a l'hora de donar compliment al mandat constitucional? Mitjançant les lleis, les orgàniques en un primer nivell. Ho fan així, com és lògic, en el cas de la inspecció educativa: la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, dedica un títol, el setè, a la "Inspecció del sistema educatiu". I és taxativa:

"Article 148:

1. Es competència i responsabilitat dels poders públics la inspecció del sistema educatiu.
2. Correspon a les administracions públiques competents ordenar, regular i exercir la inspecció educativa en l'àmbit territorial respectiu.
3. La inspecció educativa es realitzarà sobre tots els elements i aspectes del sistema educatiu, amb la finalitat d'assegurar el compliment de les lleis, la garantia dels drets i l'observança dels deures de quants participen en els processos d'ensenyament i aprenentatge, la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de l'ensenyament".

8. Per si una norma de fa uns anys fes dubtar algú, el BOE de 10 de desembre de 2013, publica la Llei orgànica d'educació (LOE), amb les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millorar de la qualitat educativa. Una norma que les esquerres, el nacionalisme, molts sectors progressistes i molts professionals consideren derogable també conté algunes punts relatius a la inspecció que convé recordar. Per exemple, atribueix a l'"Alta Inspecció", dependent del govern central, les competències en la comprovació del compliment de "la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels seus drets i deures en matèria d'educació, així com dels seus drets lingüístics, d'acord amb les disposicions aplicables" (art. 149).

9. La llei, tan curosa en la defensa dels "drets lingüístics", de "tots", no ho oblidem, espinzella molt bé a qui li correspon inspeccionar el sistema educatiu i, a més, especifica, quina cosa és "inspeccionar" (cap. II, art 151) i ho fa, entre d'altres, amb termes com "supervisar", "controlar" els centres educatius (pedagògicament i administrativament), "supervisar la pràctica docent", "vetllar pel compliment" de la legalitat, dels principis i valors inclosos a la norma (com p.ex. els destinats a "fomentar la igualtat real entre homes i dones"), "assessorar"...

10. La llei aquesta, tan centralitzadora, no posa en dubte el principi constitucional i regula la inspecció educativa, en uns termes ben clars: "La inspecció educativa serà exercida por les Administracions educatives a través de funcionaris públics del Cos d'Inspectors d'Educación, així com els pertanyents a l'extinguit Cos d'Inspectors al servei de l'Administración educativa creat per la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, que no hagin optat en seu moment per la seva incorporació al d'Inspectores d'Educació" (art. 152) i, a aquests efectes adjudica als inspectors, i només a aquests, les atribucions relacionades amb l'accés a la informació, a les activitats, a la documentació, etc. (art.153).

11. En el marc de les competències en matèria educativa de què gaudeixen les Illes Balears, l'administració autonòmica, seguint el mandat constitucional, va legislar sobre la inspecció educativa, ja des de fa anys, amb el "Decret 36 /2001, de 9 de març, pel qual es regula la Inspecció Educativa en l’àmbit de l’ensenyament no universitari" que, conseqüent amb el marc legal on ens inserim, no planteja dubtes sobre competències i atribucions. N'hi ha prou de llegir els articles 1 i 2 i qualsevol ambigüitat roman desfeta. El Departament d'Inspecció Educativa és l'òrgan competent amb les finalitats de contribuir a la millora permanent del sistema educatiu, de protegir els drets de la ciutadania en matèria de qualitat educativa, de controlar l'aplicació de la legalitat, de vetllar pels principis constitucionals i estatutaris, de protegir la convivència democràtica, de la defensa dels drets fonamentals i del foment "d’actituds positives vers el patrimoni cultural i lingüístic de les Illes Balears".

12. Ateses les disposicions normatives i d'altres que es podrien -potser s'haurien- invocar, relacionades amb els drets dels alumnes, de les famílies i del professorat, i des de la distància que proporciona una jubilació que assolirà ben aviat els vuit anys, he de confessar que les maniobres publicitàries -i inútils amb referència a la salvaguarda de drets hipotètics de l'alumnat, a la millora de la qualitat educativa i de l'equitat del sistema- em semblen trencadisses per inconsistents.

Però alhora, com a membre de la Inspecció Educativa ja allunyat pels anys del quefer professional, he de dir que les respostes a la iniciativa que donen els agents polítics contraris a la demagògia populista, que sembla només destinada a fer safareig, però que pot comportar distorsions greus a la comunitat educativa, hauria de ser més senzilla, més jurídica i menys emocional. El que sembla és que es pretén desestabilitzar un sistema, des de dins el sistema. Seria lògic, a parer meu, que el sistema fes servir tots els seus recursos democràtics de protecció -les lleis, per exemple. Un inspector jubilat ho veu molt simple: "al Cèsar el que és del Cèsar", però, a més, a través dels mecanismes que les lleis preveuen i que protegeixen la intimitat i la privacitat dels alumnes, de les famílies i de determinades accions educatives -qui, excepció feta d'un jutge instructor d'una causa justificada, pot accedir a les meves dades privades, sense el meu permís? La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.