El drac i el llibre
Quan arriba Sant Jordi els escriptors fem festa, almenys això és el que voldríem suposar. Un dia del llibre i de la rosa, de l’amor a la llengua i al millor que amb ella es pot fer; altra cosa no és la literatura. Durant un dia, almenys, sembla que el llibre és rellevant, important d’una manera gairebé sagrada, i gairebé tothom se sent amb l’obligació de triar i remenar i adquirir, i de fer un regal a algú altre, a qui, amb el llibre, se li fa arribar un missatge de reconeixement i estimació. No és estrany, doncs, que una festa així, amb el seu ritual i significat, estigui sent implantada a altres bandes del món, perquè hi ha poques coses més cíviques, commovedorament festives, que dedicar un dia de l’any a la cultura i a l’amor.
Quan jo era menut, a l’escola fèiem 'el dia del llibre', i anàvem a fer una volta pel centre d’Inca, on els llibreters havien posat les taules carregades de literatura, i se’ns deixava a lloure, per triar i encuriosir-nos, i fins i tot se’ns donaven uns vals per pagar-los, que se suposava que t’havies guanyat a classe, amb alguna bona redacció. També hi havia concursos de contes, municipalment subvencionats, als quals em solien enviar a mi com a representant de la classe, només perquè a les redaccions de l’escola feia una certa gràcia. Però a l’hora de concursar feia unes obres patètiques, estranyament boges, que mai van arribar a cap altre premi que no fossin les butlletes per adquirir llibres el dia de la festa. I tanmateix res em feia més il·lusió.
Ara veig el devessall de novetats que han inundat el mercat del llibre aquests darrers mesos, amb la intenció d’estar presents el dia de Sant Jordi. No puc deixar de meravellar-me que hi hagi tants escriptors i tantes obres, i sembla que públic per absorbir tota aquesta profusió d’oferta de novel·les i contes. S’ha produït una explosió del llibre, potser perquè durant la pandèmia es va veure que hi havia una part de l’economia domèstica que no podia dedicar-se a altres coses (viatjar, o menjar a fora) i que va anar a parar al mercat editorial.
No sé si els confinaments van forçar-nos a la lectura, però almenys van fer pujar les xifres de vendes dels llibres, i ara haurem de veure fins a quin punt no es va crear una altra bombolla, que esclatarà, com sempre. La cultura del llibre és també una branca del comerç; sovint el que sobren no són els escriptors sinó els mercaders del llibre, i els que sembla que publiquen només per especular; autors de nivell que fan llibres per Sant Jordi d’una manera més aviat oportunista, per treure el cap amb alguna cosa ‘nova’, per bé que aquesta cosa –ho saben, en el fons– no tingui la més mínima importància. Sovint sembla que el mercat del llibre s’aixeca contra la idea mateixa de literatura, que s’hauria de limitar al més pensat i polit. Però bé: cadascú llegeix el que vol, encara que no mostri gaire bon gust, criteri i coneixement amb les seves tries. Els llibres més venuts són els que agraden més; si estiguessin més ben escrits, però, a molta gent se li farien insuportables.
Melcior Comes és escriptor
