El dret a una infància activa i compromesa
Un any més celebrem el Dia Universal dels Drets dels Infants, data en la qual ciutadans, organitzacions socials i administracions públiques reconeixem els drets de la infància, aprovats el 20 de novembre de 1989 per les Nacions Unides. Un d’aquests drets, cada vegada més reconegut per la funció social i pedagògica que desenvolupa, és el dret al lleure i al joc, és a dir, el dret a participar lliurement en la vida cultural, artística i lúdica de la comunitat. Un reconeixement que es fonamenta en els beneficis que les activitats de lleure aporten als infants i adolescents en el seu desenvolupament integral: per exemple, ofereixen la construcció de relacions i xarxes de qualitat, desenvolupen competències acadèmiques, laborals i socials i possibiliten l’aprenentatge i la participació social i ciutadana.
Justament a principis de mes diversos experts i expertes debatien a Barcelona, en el marc del primer Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural, sobre els reptes que cal seguir impulsant per fer efectiu el dret al lleure dels infants i adolescents. Totes les entitats, institucions i administracions presents van coincidir en una idea principal: la urgència de trobar la manera de garantir l’accés al lleure a totes les infàncies, especialment les més vulnerables, i de fer d’aquests espais de lleure educatiu entorns segurs, de benestar i participació.
Per anar en aquesta direcció serà important abordar el lleure des d’una perspectiva clarament inclusiva, que avanci en l’activació d’un model actiu i comunitari que recuperi el capital social dels municipis i pugui reactivar el diàleg i l’acció entre l’espai públic i el privat. També continuar promovent el treball en xarxa entre els diferents professionals de l’acció social, educativa o de la salut per intercanviar informació i promoure la participació de tots els estaments en les diferents activitats (associatives, culturals i esportives) que s’ofereixen arreu del territori.
Hi ha, d’altra banda, dos aspectes vinculats a la qualitat pedagògica que són claus per a l’enfortiment del sector: la necessitat de formacions especialitzades que permetin compartir metodologies i bones pràctiques i la realització de recerques i avaluacions que aportin evidències científiques sobre l’impacte que té per als infants i adolescents participar en aquestes activitats i sobre la transformació que també acaben generant en el desenvolupament de comunitats i barris.
Tots aquests reptes permetran incidir de forma activa en la promoció de polítiques públiques que reconeguin el valor que aporta el sector del lleure en la promoció social i educativa de la infància i l’adolescència, l’equiparin en importància a l’espai lectiu tradicional i permetin valorar-lo, cada vegada més, com un context privilegiat d’inclusió. Polítiques que promoguin espais de cocreació i coparticipació en les ciutats i pobles, comptant amb les entitats i organitzacions de la societat civil com a dinamitzadores claus d’aquestes iniciatives.
Avançar en tots aquests reptes repercutirà en una millora del benestar per als nostres infants i joves, en un àmbit d’acció que els és tan propi com els espais de joc, de lleure i de desenvolupament cultural.
