La dreta turismòfoba de Mallorca
Com és prou sabut, Mallorca és el lloc on la història sempre passa dues vegades: la primera com a farsa, i la segona com a esperpent. Qui ho havia de dir: aquells que posaven el crit al cel cada vegada que a algun pelut de l'esquerra alternativa se li acudia fer alguna pintada contra els turistes, o tirar confeti a la terrassa d'algun restaurant a vorera de mar (“és turismofòbia!”, giscaven, com a posseïts; “si permetem aquests comportaments, no vindran més turistes i morirem tots d'inanició!”, s'exclamaven), són els mateixos que aquesta setmana han fet una campanya a gran escala de sabotatge contra el turisme a Mallorca. Ens referim al PP i a Vox, amb el braç executor que sempre tenen disposat en certes instàncies judicials: l'inefable fiscal Barceló i, en aquest cas, una magistrada del jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Palma.
La dreta espanyolista, com ha demostrat a bastament en molts d'assumptes, té només una manera de jugar: o guanyen ells o rebenten el joc. Aquesta és la seva única norma. Han vist amb desesperació que tant el govern de Francina Armengol com el de Pedro Sánchez sobrevivien a l'any i mig més dur de la pandèmia, i que ara es troben en condicions de gestionar el revers agraït de la història, que és el de la doble recuperació: la de la salut pública i la de l'economia, que van juntes (no oposades l'una a l'altra, com sovint ha volgut fer creure aquesta dreta tramposa i mentidera). Han rebut amb més desesperació encara la notícia que el Regne Unit concedia el famós semàfor verd a les Balears, permetent així la recuperació fins i tot del turisme de gatera (que en teoria és defensat per la dreta, però no quan pot donar vots a l'esquerra).
En conseqüència, PP i Vox han arribat a una conclusió demencial, però molt dins la seva lògica: si la recuperació de la salut pública i de l'economia poden afavorir el govern de Francina Armengol, aleshores cal sabotejar tant la recuperació de la salut pública com la de l'economia. Aprofitant el confinament de més de dos-cents estudiants peninsulars pel fet de ser contactes estrets, i de la mà dels mitjans de comunicació que sempre els riuen les gràcies, han muntat un desgavell delirant en què han arribat a acusar el Govern balear de segrestar aquests joves, i en què han fet bocins, a les televisions espanyoles, la imatge de Mallorca com a destinació ben preparada per tornar a rebre milions de turistes. Això sí que és turismofòbia. O mallorquinofòbia, més aviat. En tot cas, cal que quedi ben clar que tant al PP com a Vox se'ls en refot si els joves mallorquins s'exposen al contagi del virus o si el sector de l'hostaleria passa un altre estiu en blanc: per a ells aquestes calamitats seran benvingudes, a condició que perjudiquin un govern de contraris.
La maniobra ha estat tan grollera que tothom els ha pogut veure la tela, i, després de la cridadissa i la polseguera, l'espectacle indigne que han organitzat només haurà estat del gust d'aquests anomenats estudiants (què estudiaven?) i de les seves mares, que semblaven acabades de treure d'un programa de teleporqueria (de pares, per cert, no n'hem vist ni un). Hem d'esperar ara que aquestes famílies siguin requerides a pagar, un euro damunt l'altre, les despeses ocasionades pels seus fills. Als promotors de la plaça de toros de Palma, on es va originar el macrobrot, se'ls ha condemnat a una multa de dos-cents mil euros, massa benèvola. El PP i Vox, per la seva banda, haurien de pagar-ho a les urnes. Pel que fa al PP, en concret, Marga Prohens ha arribat decidida a demostrar que sempre es pot caure més baix.
