Els drets lingüístics són drets fonamentals
Llegim a l'ARA Balears que l'Assemblea de docents de l'IES Ramon Llull, de Palma, ha fixat la seva posició després que una alumna patís una agressió lingüística dins el centre mateix. L'alumna, d'FP d'Integració Social, va demanar fer un examen en català, i com a resposta va ser qüestionada per la professora —que li va preguntar per què volia fer la prova en català i no en castellà, com els seus companys— i increpada per una part dels estudiants, que també la van arribar a insultar. Davant d'això, el comunicat dels docents és clar: “l'Assemblea de docents de l'IES Ramon Llull reitera el seu compromís amb la llengua catalana com a llengua vehicular de l'educació pública i com a llengua pròpia de les Illes Balears, i rebutja qualsevol intent d'assetjament pel fet de defensar-la”. Aquesta, com se sol dir, és l'actitud.
Una de les primeres coses que va fer l'actual Govern del PP amb sense Vox va ser fulminar l'Oficina de Drets Lingüístics que havia creat el Govern d'esquerres. En realitat, Vox la volia reformular com una Oficina de defensa de l'espanyol, que com sap tothom és una llengua fortament amenaçada a les Balears. Havia de tenir un pressupost de 750.000 euros, perquè Vox, això del pressupost s'ho miren bé, i planejava imposar multes de fins a cent mil euros a qui no digués voto a Bríos amb prou energia. És una llàstima que no anàs endavant per culpa de les vel·leïtats independentistes i esquerranoses de Marga Prohens, perquè hauria estat com a mínim tan lluïda com l'oficina de l'espanyol que va dirigir Toni Cantó a la Comunitat de Madrid.
El cas és que, en la seva breu existència, l'Oficina de Drets Lingüístics va tenir temps de redactar una única memòria, que va ser presentada a finals de 2022. Les dades eren impactants: durant l'any anterior a la publicació de la memòria s'havien registrat 208 reclamacions per agressions lingüístiques a les Balears. La xifra encara era més dura si es comparava amb la de Catalunya (126 reclamacions en el mateix període) i la del País Valencià (87 reclamacions). Totes, per si cal aclarir-ho, de persones que havien estat maltractades per expressar-se públicament en català. Mai en castellà.
La part, diguem-ne, positiva d'aquestes dades és que això no vol dir només que a les Balears hi haguessin més agressions lingüístiques que enlloc, sinó que els ciutadans que les patien havien decidit denunciar-les (ara, com hem dit, no existeix aquesta possibilitat). La part més negativa és que la intimidació i la violència, verbal o física, contra aquells que parlam la llengua pròpia de les Balears, que és el català, s'ha convertit en un comportament quotidià en alguns sectors de la nostra societat. Troben normal, i fins i tot digne d'aplaudiment, envestir contra els catalanoparlants, discriminar-los, menysprear-los o directament insultar-los o amenaçar-los. Tot això és completament inadmissible.
Abans que algú ho amolli, l'odi contra la llengua catalana no té cap relació directa amb l'arribada d'immigrants, arribin d'on arribin. Sí que en té, en canvi, amb la força actual de l'extrema dreta, i amb la complicitat que obté de la dreta tradicional del PP. Els drets lingüístics dels catalanoparlants són els que estan amenaçats de veres, i és necessari recordar (com han fet l'Assemblea de docents del Ramon Llull) que els hem d'exercir i exigir que siguin respectats, perquè són drets fonamentals. Si les institucions no hi fan res, cal que la societat civil digui un no ben clar a unes vulneracions de drets tan greus com les que es puguin cometre per motius de sexe, raça o religió. A Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hem de poder parlar en català sempre i a tot arreu, sense excepcions i sigui qui sigui qui governi. Els drets fonamentals no són opinables ni negociables.