Qui dubta que l’escola és el lloc més integrador?
Els resultats de les proves PISA sobre les competències dels alumnes aporten moltes variants i provoquen múltiples comparatives, entre uns anys i uns altres, entre camps de coneixement, entre països, entre nivells econòmics, etc. La variant en què sempre s’insisteix, perquè segurament és la que més afecta els resultats a les Balears i als territoris amb la mateixa realitat, és la incidència del percentatge d’alumnes estrangers i nouvinguts, perquè venen de sistemes educatius distints, perquè tenen bases culturals diferents o perquè desconeixen la llengua. Però en una societat com la balear, amb la meitat dels residents o més nascuts fora de les Illes, segurament més important que les competències valorades a les proves PISA és la capacitat d’integració d’aquestes persones. Perquè de les polítiques, iniciatives i espais d’integració social és d’on ens podrem garantir un futur millor, i no només un major nivell competencial, que també, sinó sobretot una societat més cohesionada i igualitària.
Els centres educatius, l’escola, són sens dubte els espais més integradors de què disposam. Nins i nines conviuen a l’escola infinitament més que al carrer. És el sistema educatiu, el públic, el que fa una tasca immensa en aquest sentit. Per això són tan perilloses les polítiques de segregació que exigeix l’extrema dreta i a les quals la dreta no sembla tenir gaire problemes a donar empenta. Segregació per llengua –eina fonamental d’integració–, segregació per gènere, segregació per classe social entre l’escola pública i la privada. No és cap sorpresa que la integració social no els interessa. Però per això és important mantenir-se molt fermes: la llengua no es toca. I, davant postulats com aquests, l’escola tampoc.
