Potser sí, que dubtaria
“Si pogués sembrar els camps que vaig arrasar, si pogués retornar la pau que vaig llevar, no dubtaria a tornar a riure”. Uns preuats versos inèdits de la poesia elegíaca inspirada en la serra de Tramuntana, signats per Joan Alcover? O potser un clam al pacifisme extret de la poesia magmàtica de Blai Bonet, un dels més grans autors de la literatura catalana del segle XX? No: són uns versos traduïts de la cançó No dudaría, d’Antonio Flores, que el Govern de les Illes Balears ha trobat adient citar aquests dies als seus comptes a les xarxes socials per plantar cara a la invasió russa a Ucraïna, sota el lema 'Defensem junts els drets humans. Defensem junts els valors europeus'.
Vagi per dit que qualsevol posicionament governamental contra la guerra (qualsevol guerra) és més que benvingut. També si va acompanyat de mesures efectives que ajudin a posar fi al conflicte en qüestió o que, com a mínim, tombin la balança cap al costat dels oprimits. I encara és millor, d’entrada, que per una vegada el Govern tingui en compte la cultura a l’hora de propulsar una acció política, o com a mínim de comunicar-la. Passa, però, que aquesta vegada l’executiu l’ha encertat amb el fons i amb el propòsit, però no amb les maneres.
M’explic: des de l’11 de març, quinze dies després d’aquell funest 24 de febrer en què les tropes de Putin entraven a Ucraïna, el compte de Twitter del Govern ha compartit citacions d’escriptors, músics i activistes a favor de la concòrdia i de la pau. Entre aquestes s’hi poden trobar missatges de Pedro Zerolo, el mateix Antonio Flores, Virginia Woolf, Rosa Luxemburg, Simone de Beauvoir, Antoine de Saint-Exupéry, The Beatles, Anna Frank, Miguel de Cervantes, Elvira Sastre i José Saramago. Us n’heu adonat? Si no, ja us ho dic jo: no n’hi ha cap ni un que hagi estat escrit originàriament en català. I pareix una nimietat, o pot semblar una petitesa, però la manera com un govern tracta la cultura pròpia quan no només es parla de cultura forma part també del seu programa cultural. Amb aquesta tria, el Govern Armengol invisibilitza sistemàticament la cultura feta a les Illes i en la llengua de les Illes, alhora que suggereix que qualsevol expressió cultural de fora sempre serà millor. Com si Maria del Mar Bonet no hagués cantat durant dècades a la pau i al diàleg intercultural, com si Maria Antònia Salvà no hagués erigit una poesia que tota ella persegueix l’harmonia i la pau de l’esperit, com si Llull, com si Llompart, com si Costa o Alcover, com si Canyelles i Vicens i Riera i Mesquida no haguessin dedicat bona part de la seva producció a combatre les misèries de l’ésser humà i a defensar la pau en totes les formes.
No tenc absolutament res contra de la música d’Antonio Flores. I ja m’agrada, que per parlar de qüestions universals els nostres representants polítics acudeixin a referents d’arreu d’Europa. Però encara m’agradaria més que, quan es vulguin defensar valors tan nobles des d’aquí, no es menystingués la cultura feta aquí. A la propera potser sí, que 'dubtaria', sí…
Sebastià Portell és escriptor