Ecologisme i treball

PalmaAquesta setmana hem estat part del Seminari Translabtur sobre drets laborals al sector del turisme organitzat per la UIB des del departament de Filosofia i Treball Social. Des del GOB ens hi convidaren a parlar dels impactes socioecològics del turisme a les Illes Balears. El recorregut per la història de l’ecologisme a les Illes és un recorregut paral·lel al desenvolupament de les Illes turístiques, des d’abans de la democràcia i fins avui en dia. Quan es va decidir que Mallorca seria un territori al servei del turisme, es va decidir una determinada organització espacial i social al servei d’aquesta especialització econòmica en clau 'generadora de riquesa'. El per a què i per a qui es genera aquesta suposada riquesa s’ha anat posant sempre en qüestió. La mercantilització de la Mallorca-paradís va partir amb entusiasme i la societat va acompanyar-la, majoritàriament, amb fervor: implicava llocs de feina que implicaven més rendiment econòmic que el camp; per exemple, el sol i platja s’explotaven gairebé tots sols, no calia gaire professionalització dels treballs –ni en el sector turístic ni en el seu associat, la construcció–, i es va generalitzar, això sí, amb l’oposició sempre dels ecologistes (organitzats des de 1973 en el cas de Mallorca), de la defensa del territori, contra la destrossa dels recursos naturals, la construcció de més infraestructures per a més creixement, la terciarització del sòl fèrtil, etc. Paral·lelament, la societat també es reorganitzava a partir del model productiu que tendia, intencionadament, al monocultiu, reforçat pel procés de globalització, en què l’especialització econòmica en clau global dels territoris ha conformat les actuals i complexes cadenes globals de producció i explotació, i que ha provocat desequilibris ecològics i socials suïcides dels quals, ja avui, ens és difícil fins i tot pensar que els podrem revertir. Així, en aquests darrers anys, les lluites ecologistes aquí i arreu, tendeixen a confluir amb lluites pel dret a l’accés a l’habitatge, lluites contra la precarització de les condicions de vida, contra l’especulació i mercantilització dels espais de vida quotidiana, contra els desnonaments, contra la pobresa i l’exclusió, contra l’extractivisme, lluites contra el racisme, feministes i decolonials.

Una de les qüestions imprescindibles i, almenys al nostre territori, encara massa pendent, és l’articulació conjunta de l’ecologisme amb el sindicalisme o, si més no, amb les lluites de la classe treballadora. En un territori on gairebé tothom viu directament o indirectament del turisme, la paraula decreixement turístic aixeca reaccions lògicament contràries d’aquells que engreixen privilegis amb aquest model a costa de territori i persones, però també i ben comprensiblement, d’aquells que malviuen del turisme i fins i tot de qui el turisme viu a costa de les seves misèries. Treballadors precaritzats, càrregues de feina insuportables, feina mal pagada i fora dels circuits 'oficials' del treball, persones migrants que malviuen d’una economia i societat que els maltracta de manera injusta i racista, tant com els necessita per sostenir el seu fals paradís.

L’ecologisme té un gran repte en el sentit d’interpel·lar aquestes realitats (no la dels privilegis). Quan parlam de decreixement turístic, necessitam parlar-ho en el marc d’una disminució de la intensitat turística de la nostra economia, però també en un context que tendeixi cap a una reconversió del turisme i del seu subjecte polític que han de ser els treballadors –com apunten els companys de l’associació Albasud– i no les empreses i el negoci turístic i, òbviament, també en un context de diversificació del model productiu que s’enfoqui a reforçar els sectors necessaris que garanteixen, aqui i amb els recursos disponibles, el sosteniment de la vida. I quan parlam del sosteniment de la vida com a objectiu polític parlam de garantir el que és material i també el que és immaterial que sosté la vida, en un futur, que a més, tendeix a la contracció de la part material: l'energia i molts materials sobre els quals hem mal resolt el malentès desenvolupament s’acaben i això és una certesa de la qual no podem defugir. Planificar el decreixement turístic i energètic i material és possible, però cal treballar-ho junts sabent que treball no és sempre sinònim de salari, sabent que hi ha una important transició en termes laborals que enfocada des de l’ecologisme i el repartiment de tots els treballs que planteja el feminisme, a través del replantejament i la reorganització social i política, són l’escenari més desitjable alhora que plausible. Cal que des dels moviments socials i cívics organitzats ens esforcem a anar estenent la idea que recuperació econòmica no és sinònim de benestar, perquè es fa en termes d’indicadors empresarials, mercantils i financers, no en termes de sosteniment de vides dignes. Que no és cert que implementar polítiques ecologistes impliqui anar contra la creació de feina. El que sí que és cert és que deteriorament ecològic i precarització laboral i vital sí que van de bracet i també, que no serà possible recuperar els nivells de “creixement” dels indicadors econòmics a l’ús, perquè físicament és impossible mantenir el mateix nivell productiu. El repte és gros. El deure d’esforçar-nos-hi, també.