L’economia balear davant la pandèmia: del turisme i altres coses

Professor de la UIBAmb aquest mateix títol vam celebrar aquest passat dimecres un webinar a la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB. La situació econòmica a les Balears és terrible per l’especial impacte que la pandèmia ha tingut en el sector turístic; per això la conveniència de parlar-ne una vegada més a la facultat. “Del turisme i altres coses” ve del paper central que aquest sector té, i molt previsiblement continuarà tenint, en l’economia de les Illes (si no hi ha una inesperada cronificació de la pandèmia). A continuació exposaré les principals idees que vaig treure del webinar (així com alguns dels dubtes i preguntes que va generar); és el meu resum, no el dels ponents, ja que, de fet, en alguns aspectes va haver-hi debat i un cert desacord.

1. L’efecte de la pandèmia en el sector turístic ha generat un impacte en l’economia balear extraordinari, sense precedents. Algunes dades: la previsió inicial del Govern va ser una reducció del PIB de més d’un 30% (amb el supòsit per al 2020 de tenir un 20% de la demanda turística del 2019); més de 200.000 persones varen entrar als ERTO (un 40% dels afiliats a la Seguretat Social de les Illes). Òbviament, els models econòmics previs no serveixen per predir l’evolució actual i futura, plena d’incertesa.
2. En un recent article al Financial Times ('Tourism: can Europe save its summer?', 30 de juny de 2020), es plantejava el que segurament són les dues preguntes clau ara per ara en relació amb el sector turístic a escala europea i, també, per a les Balears: (i) quant de la temporada turística d’enguany es pot salvar?, i (ii) els esforços per salvar la temporada turística poden minar els esforços per mantenir la pandèmia controlada?
3. Per respondre les preguntes, és fonamental comprendre com la pandèmia afecta els fluxos turístics nacionals i internacionals. Recerca prèvia al voltant de l’impacte de catàstrofes en el turisme (terrorisme, epidèmies com la de la SARS fa uns anys, etc.) mostra la importància de la percepció d’inseguretat dels potencials turistes en la seva decisió de viatjar, i, si decideixen viatjar, ho fan cap a zones tant o més segures que les seves (així, és possible que els britànics estiguin disposats a venir de vacances a les Balears atesa la millor situació epidemiològica d'aquí; una altra cosa, és clar, és si a nosaltres ens interessa que vinguin). Alhora, la recerca també mostraria la resiliència del sector; és a dir, l’activitat turística es recupera en uns quants mesos (menys d’un any). Una pregunta en qualsevol cas és en quina mesura l’evidència passada respecte d’esdeveniments terroristes o epidèmies d’àmbit regional és vàlida per a una situació de pandèmia global que també ha afectat la principal regió turística del món, com és Europa.
4. Així doncs, quant de la temporada turística es pot salvar sense posar en perill el control de la pandèmia? Tot i la terrible situació econòmica que vivim, convé que vinguin pocs turistes aquesta temporada (i restringir el producte turístic que s’ofereix tenint en compte el risc de contagi que genera; per exemple, l’oferta d’oci nocturn). Això és així davant els dubtes que es pugui gestionar amb prou seguretat sanitària l’arribada de centenars de milers, o de milions, de turistes. Altrament, en cas d’un rebrot i/o d’una mala gestió, les Balears podrien deixar de ser percebudes com una destinació segura, amb tot el què això suposaria a mitjà-llarg termini (la percepció de Balears, i d’Espanya, com a destinació segura, ha suposat tradicionalment un important avantatge enfront d’altres destinacions de la Mediterrània).
5. Què fa que una destinació turística sigui percebuda com a segura en el context actual de pandèmia: el sistema sanitari de la destinació? La taxa d’infectats? Altres factors? Fins a quin punt el turista filarà prim i atribuirà diferents percepcions de seguretat a les Balears respecte de la resta d’Espanya, en el cas que la situació epidemiològica sigui diferent? Per exemple, preguntant-nos el mateix però canviant-ne la perspectiva: nosaltres som capaços d’atribuir diferents nivells de seguretat a diferents destinacions de Grècia? Distingim entre la situació epidemiològica de Turquia i Egipte?
6. Ser cautelós en la reactivació turística (que vinguin molt pocs turistes aquest 2020) vol dir que a les Illes hem de confiar en major mesura en l’arribada de recursos de l’estat espanyol i de la Unió Europea. La situació fiscal espanyola és clarament pitjor que la d’altres països europeus (en el moment de començar la pandèmia el deute era de prop d’un 100% del PIB, comparat amb una situació molt millor que, per exemple, Alemanya). Tot i així, Espanya sembla que encara té marge per accedir als mercats per finançar-se (possiblement, pel paper del Banc Central Europeu i l’actitud actual de la Unió Europea i la seva líder, Angela Merkel). Òbviament, això condiciona les polítiques que es poden dur a terme des de les Balears i Espanya.
7. Una de les polítiques clau en l’època de pandèmia han estat els ERTO: l’objectiu ha estat assegurar el manteniment i la supervivència de les empreses davant la pandèmia, un xoc exogen i previsiblement puntual i de curta durada. Si les empreses es trenquen i desapareixen, un cop la pandèmia passàs s’haurien de reconstituir i això du temps i és costós; es perd, per exemple, capital humà específic a la seva empresa que molts treballadors tenien; és, per tant, millor evitar que les empreses desapareguin. Això sembla rellevant per a les empreses del sector manufacturer; és així també per a les empreses del sector turístic com bars, restaurants i hotels? El fet que aquestes empreses presentin habitualment una alta temporalitat laboral podria ser un indici que aquest capital humà específic a l’empresa dels treballadors no és tan important com en el sector manufacturer. (Òbviament, sense ERTO haurien d’entrar en joc altres mecanismes de protecció social com, per exemple, el subsidi d’atur).

Resumint, un webinar amb idees i preguntes interessants per a un moment econòmic molt difícil com l’actual. Qui vulgui pot veure’n la gravació a la web de la facultat i escoltar directament les intervencions dels ponents, els professors de la facultat Lluís Bru i Maria Santana, així com l’actual director general de Model Econòmic i Ocupació del Govern, Llorenç Pou.