Una ecotaxa és injusta per a les rendes baixes?

És injusta una ecotaxa, bé sia als passatgers d’avions o als clients d’allotjaments turístics, pel major impacte que tindria en les persones de rendes baixes més que no pas en les de rendes altes? És injust que, conseqüència de l’ecotaxa, els primers puguin viatjar en avió o fer turisme encara menys que aquests darrers? Doncs no; la justícia o no de les conseqüències d’una ecotaxa depèn de per què unes persones tenen rendes altes mentre d’altres en tenen de baixes. Però això no té res a veure amb l’ecotaxa i, si de cas, és un altre problema que requereix una altra solució. L’ecotaxa als passatgers aeris, per exemple, pretén resoldre el problema de l’excés de contaminació d’un excessiu nombre de desplaçaments en avió. Una distribució de la renda injusta requereix altres mesures, per exemple, impostos redistributius (IRPF, successions, etc.). M’explico amb més detall.

El fet que avui dia puguem volar a preus molt menors que fa 30 anys i, per això, ho fem molt més, és conseqüència de les virtuts dels mercats en competència. Fa anys es va liberalitzar el sector de les aerolínies, i això ha suposat una important baixada de preus i més possibilitats com a usuaris. Alhora, aquest èxit dels mercats en competència també ens mostra una de les seves falles. Cada vegada és més clar l’impacte mediambientalment negatiu de volar: contaminació i emissions de CO2 que contribueixen al canvi climàtic. I això, les empreses que operen en aquests mercats no ho tenen en compte ja que només es fixen en els seus costos privats, no en els costos externs de la seva activitat. La conseqüència és que, col·lectivament, ens desplacem massa en avió ja que els preus són massa baixos des d’un punt de vista social i mediambiental. Quina és la solució? La típica és la que sembla haver adoptat el govern francès aprovant una ecotaxa que hauran de pagar els passatgers dels avions. D’aquesta manera, el preu efectiu de volar serà major i la gent, per tant, volarà menys i hi haurà menys emissions de CO2, que és del que es tracta.

És ben possible, però, que una ecotaxa afecti més els consumidors de menor renda, ja que aquests podrien ser més sensibles a l’increment de preus. Això és així. És injusta, llavors, l’ecotaxa? No. Si de cas, el que seria injust és la distribució de la renda i les conseqüències que se’n deriven, però no l’ecotaxa ‘per se’. La realitat és que a la societat no hi ha igualtat d’oportunitats real i, per això, la distribució de la renda que observem ens sembla injusta a molts de nosaltres. Llavors, és clar, sembla injust que molts d’aquells que gaudeixen de rendes superiors puguin viure millor, entre altres coses, que puguin viatjar en avió i fer turisme més que no pas els qui no han tingut les mateixes oportunitats. Però aquí el problema no és l’ecotaxa, ni la solució pot ser preus baixos que generen excessiva contaminació, emissions de CO2 i canvi climàtic. El que cal fer, entre altres coses, és millorar la igualtat d’oportunitats i redistribuir mitjançant múltiples mecanismes (apujant l’IRPF, fent servir l’impost de successions, millorant l’educació pública, etc.). I llavors, que cadascú es gasti els doblers com vulgui, pagant, això sí, tot el que toca, ecotaxa inclosa.

Dins aquesta visió és important el fet que, al meu parer, viatjar en avió i fer turisme no és un dret bàsic de ciutadania, com sí que ho són l’educació i la sanitat. En aquests casos sí que és imprescindible assegurar una oferta d’aquests serveis a tothom. Ara bé, fins i tot si es considerés que viatjar en avió i fer turisme és, en determinades circumstàncies, un dret bàsic que s’ha d’assegurar als ciutadans, que ho paguin els respectius governs (l’alemany, etc.) i pagant el preu que toca, amb ecotaxa inclosa; no, i referint-me ara a l’ecotaxa dels allotjaments turístics, els governs i ciutadans del destí amb subsidis ocults als visitants en forma de contaminació i congestió.