La crisi de l’habitatge a les Balears, un fenomen al qual s’ha de posar fre

A mitjan anys 50, una revista francesa va crear el terme “balearització”, que ha quedat de llavors ençà en l’àmbit acadèmic com a símbol, entre altres coses, de l’ús especulatiu i insostenible del litoral d’una zona per a fins turístics. Aviat, però, farà fortuna un altre terme: ‘eivissització’, fenomen que consisteix a expulsar la població resident per fer lloc als turistes i precaritzar fins a l’infinit les condicions de vida dels treballadors temporers. 

Això vol dir que cada pic més gent es nega a venir a fer feina a l’illa perquè el preu del lloguer és tan alt que no els compensa. Això afecta treballadors del sector serveis, que molts cops han de viure de manera precària compartint pisos o directament en infrahabitatges, però també, i això és més greu, té conseqüències en treballadors de serveis essencials com ara mestres, metges, infermeres i policies. L’hospital de Can Misses ha creat una residència per poder donar un lloc on viure a sanitaris externs com a única solució per poder tenir alguns dels especialistes que necessita.  

Exclosos del paradís

Aquest fenomen, però, ja s’està estenent a totes les Illes i no seria agosarat pensar que d’aquí a uns anys fos comú en moltes altres zones turístiques de l’Estat. La raó és que el problema de fons és comú i a les Illes, com ha passat també en el nostre desenvolupament turístic, anam unes passes més endavant.  

Som la comunitat on l’habitatge s’ha encarit més, fins a un 70% els darrers vuit anys, i també la que propocionalment a la població rep més capital dels fons d’inversió per a la compra de cases vacacionals, i ara també més d’hotels. L’any passat, el 40% de les compres d’habitatges les feren estrangers, la majoria dels quals de països, com Alemanya i França, on els sous i la capacitat de despesa són més alts. Això fa que la classe mitjana d’aquests llocs tingui avantatges respecte dels locals per accedir als immobles a la venda, la qual cosa afavoreix la pujada de preus, ja que hi ha més demanda. Si a tot plegat s’hi suma un dèficit crònic d’habitatge públic i la temptació d’especular per part dels d’aquí que lloguen segones residències a turistes a preus desorbitats, el resultat és una tempesta perfecta. 

Molts joves ja han assumit que mai podran comprar-se res a la seva terra i es veuen obligats a compartir casa perquè sols no poden fer front al lloguer. No és fàcil regular-ho, però s’ha de fer. Igual que les Balears han estat pioneres en la limitació dels creuers, que tot i així és minsa i no evita les aglomeracions, s’haurà de veure si aconsegueixen posar fre també a aquest altre fenomen.