La lluita contra el virus: l’hora dels joves

Els contagis de covid s’han tornat a disparar. En els darrers dies s’han triplicat a les Balears, i tres de cada quatre són entre joves. Només la vacunació massiva està evitant que el que es podria acabar qualificant de quarta onada ens situï en un escenari com el que ja hem viscut el darrer any i mig: confinament total i hospitals amb les UCI al límit. Ara no estam en aquesta situació, però això no vol dir que no ens hàgim de preocupar. Com l’estiu passat, la desescalada en les mesures de protecció ha coincidit amb Sant Joan i els viatges d’estudis, els quals han provocat un augment molt ràpid de positius. Aquest pic el virus s’alimenta sobretot del col·lectiu juvenil, el menys protegit –el menys vacunat–, el que menys sent el perill i, per tant, el que no està tan conscienciat. És la seva hora.

Les ganes de girar full són compartides per tothom, i s’entén que el bon temps i les vacances no convidin a autolimitar-se, però el covid no entén de festes ni d’estats d’ànim, i la variant Delta, que és la que ara tenim al damunt, és altament contagiosa. Així que no hi ha més remei que fer-se a la idea que no hi ha relaxació que valgui: val més pecar per excés que per defecte. La mascareta ha de continuar formant part del nostre vestuari quotidià, tant de dia com de nit, tant en grups petits com grans. A més, per interès individual i col·lectiu, la vacunació de totes les persones més grans de 16 anys ha de continuar sent una prioritat per a tothom.

Hi ha en joc la victòria sobre la pandèmia, que és a tocar si aconseguim neutralitzar aquest creixement. I, de retruc, hi ha en joc la recuperació econòmica, també tan esperada. Aquesta setmana, el macrobrot ha posat les Balears en el punt de mira. Si no s’aconsegueix frenar l’augment de contagis, la desitjada reactivació del turisme pot quedar qüestionada. En els plans de ningú no hi entra que foradem aquest estiu. El país no s’ho pot permetre. Tothom, doncs, ho ha de tenir clar; però en especial els joves han d’entendre que també depèn d’ells; que, per exemple, no és segur sortir de festa en grup i en interiors; que, en definitiva, ara mateix recau en bona part sobre seu la responsabilitat d’evitar que es consolidi l’empitjorament sobtat de la incidència del virus. Si aquesta pujada de casos es fa forta i s’allarga en el temps, l’estiu serà socialment incert, sanitàriament complicat i econòmicament malaguanyat. L’atenció primària ja pateix tensió: els joves no solen tenir símptomes que els duguin a ingressar als hospitals, però sí que saturen els PAC. En interès de tothom, cal frenar com sigui aquesta perillosa pèrdua de control de la situació.