Ens manca més gestió de l’aigua que no aigua (de moment)

El desenvolupisme i la manera de fer sense gaire planificació, sinó responent a urgències que, en molts aspectes, ha caracteritzat la història recent de les Illes Balears, té en els recursos hídrics un dels seus casos paradigmàtics i també n’és una de les conseqüències. L’Arxipèlag té una naturalesa privilegiada, el clima és suau i, si bé ens du poca pluja, cada vegada menys, la naturalesa ha fet que l’aigua que no tenim en superfície la tinguem de natural en masses subterrànies. 

Ara bé, és el model desenvolupista –amb una pressió de població resident que no fa més que augmentar–, una pressió turística que també va a més –perquè no hi ha cap política clara que hi fixi límits– i certes activitats –construcció, creuers, hotels amb grans piscines i un llarg etcètera– el que agreuja el problema de l’aigua. 

Com a bé essencial que és, les Balears s’haurien d’haver plantejat les possibilitats de creixement en funció dels recursos –en aquest cas hídrics– que hi ha, i no cercar totes les maneres d’explotar més els recursos o de generar-ne o importar-ne més per poder créixer en població, activitats i negoci. Com diu el catedràtic de Geografia de la UIB, Cels García, “no es tracta de produir i oferir més aigua, sinó de gestionar-ne bé la demanda”.

En la setmana del Dia mundial de l’aigua, des del setmanari de l’ARABalears ens fixam en els nostres recursos hídrics per insistir, sobretot, que ens manca més i millor gestió de l’aigua que no aigua (de moment). Aquest és un arxipèlag amb un nombre altíssim d’aqüífers sobreexplotats i/o contaminats. Aquí s’extreuen les quantitats més grosses d’aigua en el pitjor moment de l’any (l’estiu) i en el pitjor lloc (a prop de la costa). Hi ha moltíssims de pous i no es vigila si extreuen més del que poden. Tenim nuclis sense aigua potable, pobles que a l’estiu han de dur l’aigua en camions, i concessions municipals de dubtosa rendibilitat pública. La majoria dels municipis perden 1 de cada 4 litres dels que passen per les seves xarxes. En molts de nuclis, les aigües pluvials i les fecals s’ajunten... 

Podríem continuar, perquè el sistema de l’aigua i la seva gestió té tanta feina pendent a les Balears que convindria planificar-ho pensant en el país com a conjunt, al marge del que es pugui recollir al Pla hidrològic i als de gestió sostenible de l’aigua i de la sequera que han de fer els municipis. Quan ja tenim a sobre l’emergència climàtica, l’aigua agafa encara més significat. Els recursos hídrics no poden estar al servei de més creixement. El patiment d’aquest recurs serà el nostre. 

Dossier 22-M, Dia mundial de l’aigua

Següent

Sequera

Anterior

“Tiram aigua depurada a la mar, quan li podríem donar molts altres usos”

Vés a l’ÍNDEX