El PP entronitza Feijóo però esquiva el debat sobre Vox

El PP es va conjurar al congrés extraordinari per projectar una imatge d’unitat al voltant de la figura d’Alberto Núñez Feijóo que, tot i els esforços i l’escenificació, no respon a la realitat i, a més, es va fer a costa d’esquivar el gran tema pendent, que és què cal fer amb l’extrema dreta. Convocat per rellevar Pablo Casado, s’hi varen fer equilibris per reivindicar figures avui del tot allunyades com José María Aznar i Mariano Rajoy, obviant que l’elecció de Feijóo representa la victòria del darrer president espanyol del PP i la derrota de l’aznarisme.

Els mateixos que varen ovacionar Isabel Díaz-Ayuso varen aplaudir més tard el defenestrat Casado, que es va acomiadar amb una autoreivindicació que intentava amagar el seu gran fracàs. Finalment, Núñez Feijóo va fer un discurs políticament correcte sense desvelar cap de les grans incògnites que afronta el seu partit, més enllà de les propostes clàssiques del centredreta, com la defensa de la rebaixa d’impostos i la unitat d’Espanya. I no es pot obviar, quan som al 2022, la reivindicació del fundador del partit, Manuel Fraga, exministre de la dictadura.

El gran repte que ja tenia el PP de Casado i ara ha d’afrontar el PP de Feijóo és què faran amb Vox. Hi va haver molt poques referències a aquest elefant present a la sala. De fet, no es va ni esmentar el nom del partit de Santiago Abascal. Feijóo és sens dubte més moderat que Casado i està especialment incòmode amb l’extrema dreta, que no té representació al Parlament gallec, però no sembla disposat a trencar amarres amb Vox. Marcar diferències, sí, però negar-se a pactar-hi, no. Tot apunta que l’estratègia del PP es limitarà a intentar obtenir el millor resultat possible per poder negociar amb els ultres des d’una posició de superioritat. Cal ser clar: el PP no està en condicions de repetir les majories absolutes que va obtenir els anys 2000 i 2011. Vox no se n’anirà enlloc i Núñez Feijóo no pot fer com si no existissin.

L’altra gran incògnita que ha de resoldre Feijóo és quin tipus d’oposició farà: si l’erràtica de Casado o una de més coherent i fiable. El govern espanyol hauria de ser conscient que Núñez Feijóo és un polític experimentat, amb un perfil allunyat de la caricatura en què s’havia convertit Casado, elegit en el seu dia quan alguns volien clonar Albert Rivera. Seran necessàries grans dosis d’intel·ligència política per enfrontar-se a Feijóo. Arriba un nou PP que, malgrat la posada en escena d’aquest divendres, continua dividit internament, i on l’aznarisme, vestit ara d’ayusisme, espera la seva oportunitat.