Una plantilla insuficient per a un servei de tren del tot insuficient
Els problemes dels treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), que es tradueixen en reivindicacions i vagues discretes però emprenyoses, transcendeixen molt la problemàtica d’un col·lectiu laboral. La insuficiència de treballadors per cobrir el servei de tren que hi ha a l’illa és l’expressió del poc o nul interès que té el Govern balear per avançar en una xarxa ferroviària que esdevingui una vertadera i eficaç alternativa pública al transport privat.
La plantilla és insuficient per cobrir els també insuficients serveis que avui dona el tren a Mallorca: la majoria de municipis de l’illa no tenen accés en tren, comarques senceres n’estan negades; on hi ha línia hi ha escassesa de freqüències, poca informació i unes franges horàries d’aturada que impossibiliten la mobilitat en transport públic a una part gens menyspreable dels que serien els seus usuaris diaris.
Malaurament, però, aquest problema dels treballadors de SFM que repercuteix sobre els usuaris actuals, tot i no poder-se menystenir en cap cas, és relativament menor si pensam en el problema que té Mallorca per no disposar d’un servei ferroviari complet, que cobreixi l’illa, amb freqüències i franges horàries que facin que qualsevol persona valori positivament aparcar el cotxe i fer servir habitualment el tren, el tramvia o les combinacions de transport públic que en siguin complementàries. Els sindicats i l’Associació d’Usuaris del Tren reivindiquen unes condicions que facin possible donar un millor servei, alhora que posen l’èmfasi a fer una aposta de futur pel transport públic a Mallorca.
Un Govern que braveja sovint de fer les passes per a unes illes més sostenibles, que vol caminar cap a la preponderància de les energies netes i les mínimes emissions de gasos contaminants, no pot continuar sense apostar pel tren. Hi ha d’apostar fort. I ja no és només a l’illa de Mallorca. Si parlam dels problemes de SFM és perquè les altres tres illes ni tan sols disposen del servei. Una realitat inadmissible en uns territoris que, per les seves dimensions, podrien tenir una cobertura de transport públic que satisfés tothom o gairebé.
El tren, el tramvia i els serveis de transport públic complementaris, si estan a la mà de la gent, si tenen horaris i freqüències suficients i si tenen un nombre de treballadors adient per al servei que es vol donar, tenen grans avantatges, a més que representen l’únic futur possible. Tanmateix s’hi haurà d’apostar fort. I ja es va tard.