El fum emboira l'ambient i no parlo dels munts de brossa vegetal que cobreixen amb un vel hermós la blavor de les nostres muntanyes, a certa distància, com recordant de forma perpètua els versos de Rosselló-Pòrcel, no. El fum i els seus venedors. L'abundor de venedors de fum no confon només la política i altres àmbits. Els venedors de fum, que ja fa temps que tenim inserits al sector, suposen, ni que sigui a la llarga, una greu amenaça per al mateix sector i per a tot allò que envolta el món del llibre. Mentrestant s'intenta navegar per un espai líquid, lent, llefiscós i sense rumb on l'element per sobre del qual ens desplaçam ho és tot menys transparent. Podem passar d'un dia silenciós i de jornada àtona al frenetisme d'una activitat ben concreta o d'un esdeveniment que precipita la gent fins i tot a la tertúlia. Se'n parla arreu, el mercat no segueix, actualment, cap tipus de lògica i potser va del bracet del circ polític al qual ja ens anam avesant. Enmig de la falsa calma no sembla que bufi cap vent que ens porti les conclusions pertinents. Un d'aquests venedors ens llança blavós i a glopades el seu reafirmament advertint que les dades oficials no són del tot clares ni fiables i que potser no és cert que l´e-book no superi, encara, el quatre per cent de mercat estatal. Compensam tot advertint que, si no fos fiable, els llibreters seríem abocats a oferir el producte als nostres mostradors. Un sector que ho sembla, però que no descansa i viu en permanent i angoixant transformació. El venedor de fum consent, dona marge a aquesta raó i ambdós reconeixem que la clau és al teulat dels editors i les seves xifres reals i l'estreta col·laboració, o no, amb el botxí del sector. Aquesta és la clau. La clau mateixa del futur dels editors i la de tots nosaltres al sector, sense aquests no hi ha xifres realment oficials i haurem de seguir, de moment, fidels a les dades del quatre per cent fins que aquests es dignin, recorda el nostre venedor enmig de la boira. Per ara no s'ha creat pas un nou client, no existeix. Un percentatge petitíssim de lectors ha abandonat l'hàbit del paper, ínfim. Es parla d'una franja d'esnobisme bastant reduïda i que en el millor dels casos ha fet un poc més estables algunes parelles. L'e-book ha posat fi a algunes discussions a l'hora d'apagar el llum de la tauleta de nit, l'e-book ha portat això: l'autonomia entre els llençols i la lectura i poca cosa més. Algun arqueòleg o cirurgià ha vist en aquest suport avançar els avantatges de no dur pes a les excavacions o de poder atendre a distància dubtes de darrera hora i altres consultes, d'aquí no hem passat prou. Ben al contrari, països com la Xina o amples regions on l'islamisme radical dominen el carrer, el suport electrònic fa possible la censura més total tot controlant l'aixeta d'internet. El llibre mai no s'ha pogut aturar en el seu format. D'aquí ve la inaturable evolució de Gutenberg i l'amenaça que viuen molts de llibreters a diversos països àrabs.
En començar aquest mil·lenni es parlava com a imminent d'una tendència ben circular per al llibre. Es donava per fet que es generalitzaria la tendència a Europa que les llibreries incorporassin impressores que farien possible en minuts l'edició d'un exemplar dels títols exhaurits que fossin sol·licitats pel client. Obrint totes les possibilitats al lector, totes, ben a la inversa de cap tipus de control sobre el poble lector.
Seria tanmateix tornar a agafar el rumb i virar cap a aigües més transparents tot passant pels orígens de la impremta i del món llibreter per reorientar un sector sense horitzó aparent. Umberto Eco, uns anys abans de morir, ja ho anunciava: “Com la roda, les tisores, la cullera... el llibre no desapareixerà”. D'aquesta selva estant entre bavarades i estances emboirades de fum n'esperam una senyal.
Àlex Volney
Escriptor i llibreter