Educació a Catalunya, quina sorpresa
Res del que pugui aparèixer en un informe sobre el nivell educatiu dels alumnes catalans ens pot sorprendre perquè ja fa anys que anem de baixada i sense frens i la reacció al problema és insuficient, si és que se’n pot dir reacció.
Passen els anys i magisteri continua sent una carrera fàcil, poc prestigiada i mal pagada, mentre que l’ofici de mestre incorpora una càrrega burocràtica desproporcionada. La canalla acaba la Primària amb dèficits de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, de català, de castellà i d’anglès, mentre les aules catalanes es van omplint amb els problemes de pobresa i de precarietat que arrossega la canalla i que fan més difícil l’aprenentatge.
Parles amb mestres i es posen les mans al cap amb el nivell del que ensenyaven fa vint anys i del que ensenyen ara a alumnes de la mateixa edat, i amb l’actitud de pares i mares superexigents amb l’escola i sobreprotectors del nen, que encaixen perfectament en allò que va dir Obama: “De què serveix que el govern destini milions a l’educació si a la nit els pares no fan apagar la televisió?” (Era el 2008, ara podríem parlar del mòbil dels pares i dels fills). La paraula “esforç” ha desaparegut del vocabulari. Parles amb professors d’universitat que veuen una quantitat intolerable de faltes d’ortografia i actituds poc madures.
L’estudi anava de matemàtiques, i hi apareix que els nens treuen resultats menys dolents que les nenes, que és un biaix que també ens sabem de memòria. De tot això n'hem parlat cada any des de fa temps. Està passant davant dels nostres nassos i afecta el present i el futur del nostre país. Podem començar, almenys, per consensuar alguna solució?
