Com educar les emocions sense intimidar
L’interès per les emocions i l’educació emocional ha augmentat en molts centres educatius arran de les seqüeles emocionals de la pandèmia. Però no de tot el que es fa relacionat amb les emocions se’n pot dir educació emocional ni afavoreix realment la salut emocional. Abans d’introduir qualsevol activitat o iniciativa concreta, convé reflexionar sobre el seu sentit i utilitat, i també és indispensable crear progressivament un context i un clima de confiança previs que facilitin, propiciïn i acullin -i en cap cas forcin- l’expressió emocional lliure, honesta i respectuosa.
En alguns fòrums i sessions formatives es demana al públic o a l’alumnat que puntuïn improvisadament i en veu alta el seu benestar emocional de 0 a 10. Només que la primera persona es puntuï alt o molt alt, ja condiciona tota la resta. La següent, difícilment s’atrevirà a puntuar-se públicament a la baixa i a quedar exposada. El més probable és que es puntuï a l’alça i que les altres segueixin el mateix patró. Aleshores, de què haurà servit la pregunta?
Mostrar vulnerabilitat
Els primers anys de dedicar-me a l’educació emocional plantejava una activitat que consistia en fer que l’alumnat s’anés passant un globus amb una cara riallera dibuixada i havien de dir si el seu estat anímic es corresponia amb el d’aquella cara o si la seva emoció era una altra, i en aquest cas dir quina. Abans de començar, i sense que el grup ho sabés, em conxorxava amb algun alumne i li demanava que digués que no hi sintonitzava gens, que sentia una gran tristor, desànim, angoixa, irritació o qualsevol altra emoció ingrata. Abans que intervingués aquesta persona, la majoria s’identificaven molt o bastant amb el globus. Després de la seva intervenció, augmentaven sempre els que no s’hi identificaven. Els servia per adonar-se que mentre ningú mostrava la seva vulnerabilitat, ningú s’atrevia a fer-ho, i que quan algú es reconeixia vulnerable se sentien amb més llibertat per expressar les seves emocions reals. Ja no eren les úniques i ja no quedaven tan exposades.
Fer qualsevol pregunta sobre les emocions no garanteix que les estiguem atenent veritablement ni que la resposta que obtinguem sigui honesta i sincera. Pe això primer convé preguntar-nos què pretenem realment, crear ambients favorables i oferir estratègies i procediments que no resultin intimidadors.
